VIP,s ?????

Ja hi tornem a ser!.

Tornem a confondre els termes. Si el que fa la crónica o el reportatge, es un periodista ( un individu amb carrera universitària ), se l'hi suposa un rigor a l'hora de fer servir els adjectius calificatius.

Diumenge:

Cicuït de Catalunya ( Montmeló ). Els periodistes que cobríen el "pre", la carrera i el "post", s'anaven omplin la boca constantment, parlant de la "gente guapa" que hi havía en el circuït, els "box" i les zones vàries d'influencia del efluvis de la benzina que es cremava en nom de l'esport.

"Gente guapa" i "Vips".....les nenes dels paraigües, els rics, molt rics ( que si no, no comptan ), la noblesa i un llarg etc.

Doncs no.

A la vinya del Senyor, hi ha de tot i força. La gent guapa de veritat, està molt lluny dels quilos de cosmétics, del birsturì del cirurgià de moda i dels comptes corrents en paradisos fiscals varis.

Les persones importants , son importants per el que son, no per el que tenen.

Qué estaven retransmaten; una carrera de cotxes o una crónica social ?.

I per postres: El diumenge a la tarda, vaig a l'aeroport de Barcelona i unes noies, amb un estat de nerviosisme i excitació evidents, ( saltets, xiscles etc. ), esperaven que atarrés un avió procedent de París ( jo també n'esperava un amb la mateixa procedéncia ), que portava a una festa privada a la ciutat comptal, ni més ni menys que els fills de la Nati Abascal....es que son TAN guapos !!. Que jo sàpiga, només son aixó....guapos.

El meu avió, si que portava gent guapa!. Els meus Vip's particulars.

La meva filla i el meu gendre.

Guapos de veritat !!.

DONES GUAPES

Les meves noves amigas del colectiu Som Dones de Taradell.

Si senyor. Son guapes en majúscules.

Aquest és un altre dels regals que la vida m'ha preparat. Ahir varem tenir reunió i vaig estar orgullosa de formar.ne part.

La Hannan del Marroc, la Celia de Cuba, la Maria, la Pilar, la Fàtima, l,Encarna, la Tere, la Carme, la Cesca, la MªCinta, la Roser........M'en deixo, segur, peró elles saben que compto amb totes.

Son d'or de bona llei. Van directe al cor, mai al fetge o a la ïugular.

Ah. Un advertiment. Si mai em critiquen......tindràn raó !.

Una abraçada companyes !!.

En aquesta pomera, no hi ha cap poma podrida. Seguiu així noies!.

Per Sant Jordi, EL LLIBRE i la rosa.

Si, ho he fet expresament d'escriure LLIBRE en majúscules i rosa en minúscules.

Estimo els llibres. M'agrada llegir cada dia, abans de dormir. Es una estona de calma, un moment intimista que fa que el meu insomni recurrent, esdevingui una oportunitat fantàstica per la quotidiana dosis d'inmersió en el mon de la literatura.

Actualment, comparteixo aquestes estones amb Isabel Allende i "La suma de los días". Avui, en el moment de recorrer les parades de la Plaça Major de Vic, per poder veure, tocar, llegir títols i més títols, els que ens recomanen fins a la sacietat, els mitjans de comunicació, el "marketing", el nom de l'autor/ra etc.

Com cada any, seràn menys dels que voldríem comprar, i segurament, més dels que haviem pensat d'acord al pressupost que tenim.

Peró comprarem il.lusió, aventures, una finestra a mons desconeguts i fantàstics, viatges maravellosos.... farem de "voyeurs" de les vides dels altres, i tindrem por, enveja, admiració i tot un seguit d'emocions indescriptibles gràcies a la literatura, aquest mon tan fantàstic,

Les roses, son tot un altre cosa.

Les roses, porten espines.

Les roses, començen a morir, tan bon punt les tallen.

Avui "toca" regalar una rosa. Vermella (amor), groga (amistat), blanca (amor fraternal) i un mun de varietats que la mare natura no te en el seu catàleg...

I jo proposo: Que es tornessin negres, totes les roses que avui es regalaràn de mentida.

Les dels marits, companys, parelles en general, que no son sinceres.

Les dels infidels.

Les dels mentiders.

Les que es regalaràn de "cara a la galería".

Aquestes roses carregades d'espines. A les dones que durant l'any, patiràn menyspreu, maltractaments, indiferéncia, vergonya, traicions.......

A totes elles, una rosa roja de sang. La més roja de les roses. A totes, la meva rosa treta del cor, una rosa de passió i ràbia. Una rosa de coratge!.

Feliç diada a tots els que regaleu una rosa amb amor sincer, sigueu pares, germans, marits o amants legals.

Sense les espines si us plau !!!.

Els Jibaros

Els Jibaros, els reductors de caps de la selva amazónica.
Feïen servir una técnica ancestral, per reduir el cap dels seus enemics.
A el meu fill no l'hi cal una técnica milenària per reduir el cap de la seva mare.
Heu vist comb ha mermat la meva imatge de presentació del bloc ?.
Gràcies Quim per la feina....
Tens una mica de complexe de "jibaro" ?.

Aventura

Viatjo a Barcelona amb la meva germana Mon.

Sortim de Taradell a mig matí amb una tempesta "acollonant". Ens parem a posar gasoil i de pas, ja que alimentem el cotxe, també alimentem els nostres estómacs.

Continua la tempesta cada vegada amb més virulència, sembla la fi del mon. A l’autovia de l'Ametlla, quantitat "d'acuaplànings" perillosíssims....amb segona i amb tercera i anar fent. Continua la pluja (benvinguda sia) massa forta per el meu gust, i es que com diu en Raimon....o plou poc, o plou massa.

Arribem a Barcelona després de tres hores (contant l'estona de l'esmorzar) i que la prudència, m'ha fet conduir ( ens ha obligat a tots els conductors/ores ), molt poc a poc.

I ara ve la meva indignació i l'emprenyament de la Mon. Pàrquing de plaça Catalunya. La Mon, ha pres una "megataronjada" de bon matí, un cafè amb llet a casa meva i un altre al bar de la benzinera a Tona. Pot veure tant de líquid com vulgui, només faltaria !. Conseqüència directament proporcional a la ingesta de líquid.....moltes ganes de fer "pipí"...què si no?.

I a continuació, el nostre petit drama ( el de la Mon ). El pàrking no té serveis. Anem corrents ( és un dir ), a la zona de venda de bitllets de tren a la Plaça Catalunya, just a la sortida del pàrking. Allà (ens indica una senyoreta que ven "xuxes" ) hi ha uns serveis.

Rés, estan tancats perquè els estan netejant, ¡ a les dotze del migdia !. Sentint-ho molt, no ens poden deixar passar. La Mon es desespera.... Veiem que surt un noi amb "vestit i corbata", d'uns serveis prop dels que estan netejant i....veiem el cel obert, ¡per fi !.

Demano al noi del "traje", molt educadament, que es tracta d'una emergència, que per favor, deixi que la meva germana estimada, utilitzi el seu WC... Ni per compassió. Ni per caritat, ni per vergonya....que dit sia de pas, no anava sobrat de cap d'aquestes coses.

Urgeix trobar un bar, cafeteria o similar. En veiem un i ...oh sorpresa!. No tenen servei, i ens adrecen als lavabos que estan tancats a les dotze del migdia, perquè els estan netejant !. Sortim a l'exterior, la Mon renegant entre dents del noi que, dit sia de pas, després hem vist que treballava a l'oficina d'atenció al client.....

Dues travessies, i finalment, al·leluia!, podem entrar en un restaurant de tapes, sense que ningú ens digui res, fer el "pipí", llaaaaaarg, i anar per feina abans de que ens tanquin. Un cop resolt el moment crític, la Mon, m'explica que, per llei, cap establiment públic, es pot negar a deixar utilitzar el seu WC, a una persona/es, que en un moment donat, ho necessiti. S'ha acabat allò de: Prendrem un aigua sense set, però, és que he d'anar al "lavabo".

En resum. Per si de cas, convé sortir de casa, net, tip i...... amb la bufeta buida, no fos cas que ens trobéssim com avui, que no es pot fer un pipí a Barcelona !.

Per molts anys Mireia

Una mare no oblida mai el moment de veure per primera vegada la carona del fill acabat de neixer.

Com podia ser, que tan petita fossis tan bonica?.

Tenies els ulls molt "axinats" i el poc cabell molt ros.

Unes galtes i una careta rodones i amb un color de salud preciós.

Vas ser una nena molt riallera, sempre de bon humor, bona menjadora i dormidora....hem recorda tant a tú la petita Xènia!.

I avui.....la trentena !!.

Saps comb t'estimo filla.

Que siguis molt feliç !.

MARE

Ja fá once anys que (anava a dir "vas deixar.nos" ). No es cert.

La teva preséncia és tan viva encara !, i ho será mentre els que t'hem estimat, i has estimat tant, visquem .

Per els que t'hem gaudit, per els que no han tingut la sort de coneixet, en memória del teu record:

Perquè, mare estimada, tu eres tantes coses!

Un món maravellós, que mai no oblidarem.

Vas deixar tants records d'un munt de coses bones,

estoig ple de tresors, joiell de l'or més ferm.

Tu vares ser el far, enmig de la tempesta;

el prat de gespa verda, una tarda d'estiu;

l'ombra de l'olivera, el càntir d'aigua fresca;

el cant suau i tendre, que ens adreçava al niu.

Eras la pell suau, la bona olor de menta;

les sabatilles tèbies, sempre al costat del llit;

les mantes a l'hivern i la foguera a terra

foragitant fantasmes, en arribar la nit.

Ens contaves rondalles, explicaves llegendes

d'aquest nostre país, que t'estimares tant;

i dins dels nostres cors, petits, encara tendres,

cavalls, de foc la crina, deixaves galopant.

Tu eres l'equilibri constant de la balança,

eres paraula justa, eres savi consell,

quan semblava llunyana la llum de l'esperança

i la por s'ens ficava a dintre de la pell.

Sempre al nostre costat, discreta saviesa,

eres la fortalesa que mai ningú no abat,

eres bàlsam suau que allunya la tristesa

i, en els llargs silencis, prudent complicitat.

És tan viu el record, que de tu l'anyorança

dintre del nostre pit colpeja constantment;

però ens queda el consol, ens queda l'esperança,

que un dia estarem junts, reunits eternament.

Deesa o monstre ?.

El Impulso.es - Sociedad: "Una recién nacida con dos caras, convertida en divinidad popular enIndia
Un capricho del destino hizo que Lali, de menos de un mes de vida, llegara a la vida con dos caras, lo que, a ojos de algunos, la ha convertido para algunos en la reencarnación de una divinidad hindú."

Aquesta és la noticia textual.

El sorprenent, és que el que en un país esdevé una benedicció, en una altre cultura "més avançada", sería una monstruositat que caldría amagar. Un esser maleït des del neixer, un repte per la medicina, que miraría de posar remei amb tota la parfernàlia dels mitjans de comunicació al darrera ( i quan més escabrosos els detalls i més crues les imatges, millor).

Aquesta vegada, i potser per sort, aquesta petita ha nascut a l'India "tercermundista".

Creuen que és la reencarnació del deu Ganesh i com a tal ja han començat les peregrinacions al petit poblet on viu .

No cal dir que els pares están absolutament feliços de tenir la reencarnació d'una deidat a casa.

Salud petitona, siguis qui siguis !.

Tibet

Estimo aquest país que queda tan lluny del nostre. Als divuit o dinou anys, vaig descobrir.lo a través dels llibres d'un monjo tibetà. T. Lobsang Rampa . Vaig llegir primer "El tercer ojo" i ja em va seduir. Vaig continuar amb "Historia de Rampa" on pretenía fer callar els rumors que posaven en dubte la seva auténtica condició de lama tibetà . "Tu para siempre", va ser el tercer dels llibres que vaig llegir de T.L.Rampa, i per últim, "La caverna de los antepasados".

Vaig coneixer així, la vida, les costums, les arrels espirituals, creences i secrets d'una de les comunitats més interessants i impenetrables de la terra.

El poble tibetà i sobretot els savis lamas del Tibet.

La poderosa Xina, es va anexionar per la força de les armes aquest país que fins llavors havía estat lliure.

La meva enérgica repulsa a l'actuació contra el poble tibetà del govern Xinés, com a la passivitat del mon occidental.

Malauradament, prevalen sempre els interessos comercials per sobre de les vides i la dignitat humanes.

Avui s'ha apagat la flama olímpica a París......fa molt de temps, que la flama de la justicia, resta apagada per milions de persones innocents arreu del mon!.

Per molts anys fill.

Avui es el teu aniversari. Per mí, un dia molt especial perqué vaig estrenar la maternitat amb tot el que comporta (ja ho anirás veient ), de responsabilitat, preocupació, lluita, i moltíssimes alegríes.

Tan de bó, la teva petita i els fills que puguin venir més endevant, us donin a tu i a la Laura, tanta felicitat com a nosaltres, ens heu donat tu i la teva germana. ( i alguna mala estona també, que de tot hi há en aquest maravellós regal ).

Fins sempre......T'estimo.