dimarts, 9 de juny del 2009

Trencanous "l'alter ego" de l'Esteve


Ni en el teu blog ni en el meu.
Ha sigut en un altre lloc d'aquest univers fascinant, intimista, exasperant, subtil, simpàtic, immens, dels internautes lectors-escriptors.
He llegit el millor text que has escrit mai!.
Se que t'ha arribat al fons de l'ànima la dura travessia del nostre admirat Capità.
I se (et conec prou be), que has plorat.
I val la pena, molt, plorar, emocionar-se per les coses que ens arriben a l'ànima d'aquesta manera tant viva.
No deixis el vaixell, si et plau.
Se que no ho faràs. Tu no ets dels que "abandonen" els companys a la seva sort.
Saps que t'estimo germà....
Molt!.

2 comentaris:

Esteve Muntada Molas ha dit...

Crec que el pas dels anys em permeten reconnèixer el que és verdaderament important: l'amor, l'amistat, la noblesa, la senzillesa, la sabiesa... Exemples com el capità són sàvia de vida, encara que ell estigui en risc de perdre la seva. I no sols el capità. No molt lluny de nosaltres hi ha exemples meravellosos que m'estremeixen profundament.

Ana Gallardo ha dit...

Al final no pudo ser, no podremos brindar por su recuperada salud, pero no dejemos de brindar, por su recuerdo, por el amor que repartió y el que hizo bratr a su alrededor, por lo bueno que ha sacado de todos nodostros, por habernos enseñado a reconocer, si, reconocer, las cosas realmente importantes. Brindemos porque gracias a él ahora sabemos hablar y poner nombre a lo importante, porque ahora podemos estremecernos profundamente.

A los dos, gracias.