dimarts, 25 d’agost del 2009

Foto


El meu fill, l'hi envia a el seu pare, una fotografia seva.

-"A veure si saps on soc?"

Renoi. Es complicat. Me la ensenya, la comentem i arribem a la conclusió que sí, que es una imatge que no ens es del tot desconeguda.

Fem memòria:

-Jo crec que això ja ho hem vist abans- diu el pare del meu fill.

- A mi també em resulta familiar, ves per on, però no l'ubico noi!.- dic jo (la mare del fill en qüestió)

Pensem, rumiem, reflexionem, fem memòria......

Ens connectem a Internet per consultar l'oracle de Google, i......


Eureka!!!.

Hem trobat la mateixa foto (be, quasi la mateixa), amb un noi molt eixerit també.

No es ta guapo com el nostre fill, però fa un posat simpàtic i a mes a mes (capteu?),
dona la casualitat, que s'ha fet l'instantània, al mateix lloc i amb les mateixes copes que el nostre nen.

Quines coses oi?.

Viure per veure!.

2 comentaris:

Andrea. ha dit...

Ai aquest Ximo!!!!
Quin perill que té!!!

Ana Gallardo ha dit...

a mi tambien me suena esa cara... mmmm... a ver, a ver. Gracias por una sonrisa más