tag:blogger.com,1999:blog-6510418062232817038.post565161281094751903..comments2023-10-22T09:04:17.310-07:00Comments on cosesdelanima: La meva experiència vitalArdahttp://www.blogger.com/profile/17148248298156927414noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-6510418062232817038.post-1332901586248785222008-10-14T00:18:00.000-07:002008-10-14T00:18:00.000-07:00Gràcies. Ets una gran PERSONA.Gràcies. Ets una gran PERSONA.Solsolethttps://www.blogger.com/profile/15046297346624404496noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6510418062232817038.post-74067693670650460752008-10-13T13:00:00.000-07:002008-10-13T13:00:00.000-07:00Gràcies Esther.Portes el nom d’una dona forta i se...Gràcies Esther.<BR/>Portes el nom d’una dona forta i segur que n’ets plenament mereixedora.<BR/>Vaig entrar al teu bloc i de seguida vaig tenir bones vibracions envers tu. He vist la fotografia d’en Jordi….que guapo que era!.<BR/>Els vostres fills també son guapíssims (com el pare i la mare que tenen).<BR/>Es entendridor i dolorós, pensar en la vida segada de soca-rel, d’un home tan jove!.<BR/>No es just. <BR/>Es incomprensible.<BR/>Peró la vida es així i no tenim mes remei que acceptar el que ens vingui i no puguem evitar.<BR/>Saps que penso?. Segur que en Jordi era un home bo. Un home amb un cor molt gran i potser per això el cor va dir prou.<BR/>Al contrari dels homes de cor mesquí, petit i miserable. Potser a ells el cor els aguanta perquè no el fan treballar, perquè el tenen buit.<BR/>En un dels primers post que vaig escriure, explicava la meva sensació que la vida m’ha fet un regal:<BR/>Vosaltres. Els amics nous que he anat fent aquets darrers anys .<BR/>Cuidat molt Esther. Per tu, per els teus petits i per en Jordi. Ell t’ha deixat un llegat meravellós!.<BR/>Una forta abraçada i molts petons per tots tres.Ardahttps://www.blogger.com/profile/17148248298156927414noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6510418062232817038.post-61623289301702745852008-10-13T08:19:00.000-07:002008-10-13T08:19:00.000-07:00Ups! Valenta, lliutadora!!! Se'm possa la pell de ...Ups! Valenta, lliutadora!!! <BR/>Se'm possa la pell de gallina al llegir les teves paraules, plenes d'optimisme!! felicitats! has triat viure amb alegria.<BR/>Jo no he patit un càncer però si la perdua de l'home de la meva vida, del pare dels meus fills. 32 anys tenia i un atac de cor se'l va endur...ara ja fa uns 4 anys, el destí, injust, però real. Res no ho pot canviar. Aceptar-ho i seguir endevant amb ganes, il.lusions, al.licients (com bè dius. Un únic camí. De d'aquí una abraçada energètica i un altre abraçada de Teletubi.<BR/>PtoNAS.Solsolethttps://www.blogger.com/profile/15046297346624404496noreply@blogger.com