Les deu del matí i encara amb la gelada de la nit en els recons mes ombrívols.
Truquen a la porta.
Es una senyora que no conec i m,acosto a la reixa del jardí sense obrir (encara) per saber que vol.
I està trista i amoïnada .
Hem demana que perdoni la molèstia de presentar-se a casa meva sense que ens coneguem.
I m,explica:
Te gats. Ni un , ni dos, ni tres....molts gats. Uns dotze o tretze, depèn del dia ja que els felins son molt “rondaires” i de vegades algun no torna durant uns dies, o en marxa un i en venen tres....
I entre tots, en te un de preferit. Una gateta grisa, molt manyaga i molt sociable. Es diu Nina i fa dies que no la veu.
M,explica que va posar una tanca electrificada perquè els gats no marxessin del jardí, i que en la majoría dels cassos, ha funcionat, peró no en el cas de la Nina.
I es que la gateta, entrava a casa i feia la seva santa voluntat.
L,esperava al carrer quan tornava de la feina i seguia el cotxe fins a dins del garatge fent uns “marrameus” de benvinguda.
I no ha tornat.
I la seva mestressa, està realment amoïnada per l,animalet. –Si sabés que s,he la ha quedat algú que l,estimi i la cuidi....(diu tota trista). El que hem preocupa, es que l,hagi ferit o mort algun gos o algun cotxe!.
I l,entenc, perquè estimo molt les bestioles.
Algú l,hi a dit que per el meu barri, havien vist una gata menuda i grisa i que podia ser la Nina. Peró no, no ho es.
La gateta que de vegades entra al meu jardí, fa una “volta de reconeixement” i s,en va, es diu Nil i es de la casa del darrera.
La dona queda decebuda....confiava que fos la Nina. No hi ha hagut sort.
-Continuaré buscant (m,ha dit), i perdoni la molèstia.
No, no ha estat cap molèstia. Ha estat una visita entranyable. No ens coneixem de res tot i viure en el mateix poble.
Ara ja ens coneixerem i ens saludarem si ens trobem per el carrer.
I durant uns dies (segur), aniré mirant si veig una gateta de color gris, i si la veig, cridaré Nina, Nina, bsss, bsss.
A veure si hi ha sort.
Truquen a la porta.
Es una senyora que no conec i m,acosto a la reixa del jardí sense obrir (encara) per saber que vol.
I està trista i amoïnada .
Hem demana que perdoni la molèstia de presentar-se a casa meva sense que ens coneguem.
I m,explica:
Te gats. Ni un , ni dos, ni tres....molts gats. Uns dotze o tretze, depèn del dia ja que els felins son molt “rondaires” i de vegades algun no torna durant uns dies, o en marxa un i en venen tres....
I entre tots, en te un de preferit. Una gateta grisa, molt manyaga i molt sociable. Es diu Nina i fa dies que no la veu.
M,explica que va posar una tanca electrificada perquè els gats no marxessin del jardí, i que en la majoría dels cassos, ha funcionat, peró no en el cas de la Nina.
I es que la gateta, entrava a casa i feia la seva santa voluntat.
L,esperava al carrer quan tornava de la feina i seguia el cotxe fins a dins del garatge fent uns “marrameus” de benvinguda.
I no ha tornat.
I la seva mestressa, està realment amoïnada per l,animalet. –Si sabés que s,he la ha quedat algú que l,estimi i la cuidi....(diu tota trista). El que hem preocupa, es que l,hagi ferit o mort algun gos o algun cotxe!.
I l,entenc, perquè estimo molt les bestioles.
Algú l,hi a dit que per el meu barri, havien vist una gata menuda i grisa i que podia ser la Nina. Peró no, no ho es.
La gateta que de vegades entra al meu jardí, fa una “volta de reconeixement” i s,en va, es diu Nil i es de la casa del darrera.
La dona queda decebuda....confiava que fos la Nina. No hi ha hagut sort.
-Continuaré buscant (m,ha dit), i perdoni la molèstia.
No, no ha estat cap molèstia. Ha estat una visita entranyable. No ens coneixem de res tot i viure en el mateix poble.
Ara ja ens coneixerem i ens saludarem si ens trobem per el carrer.
I durant uns dies (segur), aniré mirant si veig una gateta de color gris, i si la veig, cridaré Nina, Nina, bsss, bsss.
A veure si hi ha sort.
