dilluns, 29 de juny de 2009

Papa

 
Posted by Picasa


Avui es l'aniversari del meu pare.

El meu pare compleix 84 esplèndids anys.

I durant el matí, m'han vingut a la memòria moltes vivències relacionades amb ell. De la seva "manera de ser", de la seva enorme personalitat, de la seva fina ironia que tant m'agrada, de la seva capacitat d'emocionar-se, d'estimar, de comprendre....

Els primers records, son de quan era molt petita i tornàvem d'alguna excursió amb cotxe (com podíem cabre tots en aquell minúscul Seat 600?). Arribàvem a casa dormint apilonades al darrera les tres germanes i el pare ens anava traient d'una en una a pes de braços fins a deixar-nos suaument sobre el llit. Feia (i fa encara), tant bona olor el meu pare, que moltes vegades fingia dormir per mor de que em portes en braços i sentir que no em podia passar res de dolent.

Un altre dels records que tinc mes vius, es el de les llargues, íntimes i profitoses converses que manteníem durant el trajecte de casa a la feina mentre no vaig tenir cotxe i ell m'acompanyava cada dia. Converses dic?...no exactament. Mes aviat eren monòlegs que jo escoltava atentament i se'm anaven ficant a l'ànima com ho fa la pluja fina, fina, que va cala'n dins de la pell.

El pare es als seus esplèndids 84 anys, un home vital, actiu, d'una lucidesa envejable, d'una mentalitat oberta, un home "actual" que navega per Internet, llegeix, escolta música, fa gimnàstica, i porta una vida sana que el manté en bona forma física.

Que no te cap "si no fos"?...oi tant que en te!. Una mica de dolor (o molt, depenen del temps), una visita al cardiòleg de tant en tant, un "repas" a la carrosseria, una estada a la Clínica Sant Josep on les monges l'atenen i el mimen tant que sembla que vagi a un hotel de cinc estrelles, una baixada de pressió, un......menudeses, ja us ho dic jo!.

I es un goig discutir amb ell. Es un conversador nat. Es un home d'arguments i apassionat en les seves conviccions, però alhora, respectuós amb les dels altres. Te una memòria prodigiosa per recordar llocs i vivències i es un bon comunicador.

Es fa estimar. Molt. Ara més que mai, perquè s'ha convertit en un pare mes proper. Lluny de les obligacions de la feina que l'absorbia tant i a la que va dedicar anys i esforços, molts mes dels que els fills ens podrem imaginar mai, ara el seu temps es mes nostre.

En vida de la mare, ella era la nostre còmplice, la nostra consellera i amiga.

Ara, després de dotze anys d'ençà de la seva mort, es el pare el que de mica en mica, ha anat agafant el relleu d'aquesta part emocional i afectiva dels fills.
El pare i la Ramona, la nostre nova mare.
Ho dic sense embuts, es una vertadera "segona mare" per tots nosaltres. No podies haver triat millor papa. Ho saps i ho sabem!.

I avui que es el teu aniversari, he dedicat el dia a pensar en tu. En com lluny d'anar "minvant", ha anat creixent la meva admiració i el meu amor vers tu. Ets un valor en alça estimat pare. Gràcies per tantes coses!.

Tant de bo, els teus fills, nets, "sobrevinguts" i besnéts (de moment en son sis), poguem gaudir de tu durant molt de temps.

Perquè t'estimem i ens fas molta falta.

Que tinguis un aniversari molt feliç papa!.

dilluns, 15 de juny de 2009

Trencaclosques


La vida es com un immens trencaclosques on voldries que encaixessin totes les peces perfectament i no hi ha manera. No es possible.
Sempre falta alguna peça i sempre n'hi ha que no encaixen, com si les haguessin tretes d'algun altre trencaclosques que no es el que t'ha tocat a tu.
Es desesperant!.
Peró es clar; la ironia està en que tots volem el mateix model:
El de la salud garantida.
El de l'amor correspost.
El del benestar econòmic.
Senyor venedor dels trencaclosques de la vida....no en te mes d'aquells que fan viure sense sobresalts?.
Ah!. Que ja no en queden?...
Perdoni, no l'havia entès. El que m'està dient es que d'aquest model no n'ha tingut mai cap?. Que no existeix?.
Llàstima. Seria tot un èxit, no l'in càpiga dubte Senyor.
En fi.
No tinc altre remei que continuar amb el que m'ha tocat....a veure?...aquesta peça va aquí...aquella es d'allà dalt....aquesta sembla que em sobra....aquesta no encaixa enlloc....
Uf!.
I es cas es que tinc el deure vital de completar el meu trencaclosques.
Fins que encaixin totes les peces!.

dissabte, 13 de juny de 2009

CARLOS, en majúscules.


Carlos ha mort.

Una mort física. espiritualment, serà amb mi per sempre. Amb mi,i amb la gent que l'ha conegut, com jo, a través del seu blog.

No he pogut veure el seu somriure, la seva mirada, escoltar la seva veu, no conec cap dels seus gestos, ni el só de les seves rialles, però Carlos ens ha fet el regal de la seva ànima.

Preciosa ànima!.

Un regal etern. El mes valuós de tots els regals que un ésser humà pot fer als altres.

Ha compartit amb tots els que l'hem estat seguin,l'esperança, el dolor, el fred, la ràbia, el desconcert, la felicitat, l'amor...

Va embarcar-nos a tots en una nau de vida i d'esperança. De coratge i de lluita. Un vaixell que finalment ha arribat a port.

I ell n'ha estat el Capità. Per tant, ell sabia on volia arribar i nosaltres estarem amb ell allà on vagi. Incondicionalment.

No qüestionarem el final del viatge.

Ens deixa tant d'enyor!.

Peró no ens deixa pas orfes. De cap manera!. Ha delegat en la seva estimada Capitana el comandament de la nau. I als seus pares. I els seus germans. I els seus amics que ara som legió!.

Carlos es una d'aquestes persones que deixa'n empremta. Si no heu seguit el seu blog, no podeu saber del que parlo amb tot el que comporta aquesta paraula "empremta".

Us convido a llegir-lo. Us recomano de tot cor que el llegiu. Descobrireu un ésser humà d'una vàlua impressionant. Un home jove, amb la vida recent estrenada, amb tantes il·lusions i projectes com qualsevol persona de la seva edat. I sincerament, no crec, que en Carlos no les vegi mai complertes.

Ha tingut uns companys i companyes en el seu curt viatge, que moltes persones que arribaran a velles, no hauran somiat poder gaudir mai.

Carlos no ha estat vençut per una greu malaltia. A Carlos no el venceran mai ni les pitjors onades, ni els mars mes embravits, ni les pitjors tempestes, ni els vents huracanats.....ara no. Mai!.

Perquè te tants cors rema'n al seu costat!.

Capità: Estàs embolcallat per el blau del teu oceà. I ens tens amb tu. Ensenye'ns el rumb si et plau.

Ensenye'ns el rumb......


El regal d'en Carlos: enisticblogspot.com

dijous, 11 de juny de 2009

Ha nascut la Xal




Ha nascut la Xal.

Només te tres dies i es una gosseta schnauzer miniatura color sal i pebre.

Serà la companya de jocs, de viatges, de vivències de la Juca, la nostra gossa schnauzer miniatura color plata.

Volíem fer criar la Juca però es massa petita de tamany i el veterinari ho desaconsella. Hauríem de trobar un mascle tan perit que no es possible. Per aquesta raó, el criador que ens la va vendre, no se la va voler quedar. Perquè no es bona per tenir cadells.

Tan se val. Hem decidit que tingui una companya.

Volem que no estigui sola, que tingui amb qui jugar, amb qui compartir viatges, carícies, divertiments i pinso.

D'aquí a quinze dies, la podrem anar a veure. Ara es massa petita, es cob el "ratolí" de l'ordinador.

Farem fotos perquè encara no ens la podrem emportar a casa fins d'aquí dos mesos.

Ei petites!. Arriba un nou membre a la família i en honor vostre, porta les vostres tres inicials per nom: XAL

dimarts, 9 de juny de 2009

Vacances a la Molina


Ja fa uns quants anys....no masses eh?.

Suposo que te'n recordes.

M'ha vingut a la memòria i no he resistit la temptació de "penjar-la".

Trencanous "l'alter ego" de l'Esteve


Ni en el teu blog ni en el meu.
Ha sigut en un altre lloc d'aquest univers fascinant, intimista, exasperant, subtil, simpàtic, immens, dels internautes lectors-escriptors.
He llegit el millor text que has escrit mai!.
Se que t'ha arribat al fons de l'ànima la dura travessia del nostre admirat Capità.
I se (et conec prou be), que has plorat.
I val la pena, molt, plorar, emocionar-se per les coses que ens arriben a l'ànima d'aquesta manera tant viva.
No deixis el vaixell, si et plau.
Se que no ho faràs. Tu no ets dels que "abandonen" els companys a la seva sort.
Saps que t'estimo germà....
Molt!.

diumenge, 7 de juny de 2009

Eleccions


Que si he anat a votar?......doncs si.

Que si no estic desenganyada de la classe política?.....també.

Que m.he esgarrifat en veure la quantitat de paperetes?.....oi tant!.

Que perquè hi he anat doncs?.

Perquè m'esgarrifa pensar en qui pot dirigir en un futur el destí d'Europa.

I la única manera que conec per evitar-ho, es anant a votar la gent que crec "menys dolenta".

No em quedaré a casa decebuda, desencisada, enfadada i tots els "adas" possibles i sense moure un dit.

El meu vot, es a les urnes. A partir d'ara, tinc dret a criticar la feina dels que han escollit representar-me. Jo no els he pas triat a ells. Son ells els que per idealisme, per altruisme, per orgull, per patriotisme, per oportunisme, per egoisme i per tots els "ismes" posibles, es posen en aquest merder de la política.

I em pregunto: Hi haurà un sol home bo i honest entre tanta porqueria?.

dilluns, 1 de juny de 2009

Ai els primers amors!!.


Aquells que es recorden tota la vida. Son com el primer cigarret, la primera sortida de nit, el primer cotxe (de segona mà i gràcies), la primera bicicleta "de dues rodes", la primera copa, el primer vestit de nit, la primera revetlla, el primer ball....

Jo crec recordar el meu primer amor prop dels deu anys.

I ara tinc un dilema:

La meva neta de 22 mesos, no en te un, no, no, en te al menys tres (que jo sàpiga), i l'hi vull fer un regal, relacionat amb un d'aquests amors incondicionals que sent ara mateix, a una edat tant i tant tendra!.

M'agradaria que algú m'ajudes.

Que l'hi compro?.....

El Mickey Mouse?

El Winnie the Pooh?

La Hello Kitty?

Tots tres?.

Ep!, que ja m'ho deia la mama, "tres son multitud".....

Ho consultaré amb el coixí.