diumenge, 30 de març de 2008

Ja comencen!!!


De fet, no paren mai. Estic parlant del bombardeig de productes (cereals miraculosos, pomades 100% efectives, màquines diabóliques que sense esforç, ens eliminen totes les grasses sobrants, etc.). En fí, "ungüents" mil ....

Si algú està gras/sa, es perque l'hi dona la gana!.

Com pot viure algú sense tenir un cos "danone" ?.

Com podem ser feliços sense tenir el bany plé d'anti -arrugues, anti-celulitis, anti-edad, anti.......TOT ?.

Podem les dones ser la 5ª essencia de la feminitat i la sensualitat sense ser clons de la nina Barbye ?.

Ep DONES en majúscula!....Que sou moltes, moltíssimes. No ens deixem manipular més!.

Cuidem.nos per dins MOLT i per fora, en la justa mesura.....

Som molt més que un objecte....molt, molt més.

A totes les dones amb el cervell ben moblat.....Disfrutem del cos que tenim cada una, de les arrugues que ens regala l'edat , l'experiéncia , el riure i de vegades també el plor.

Endevant noies!!!!.

dijous, 27 de març de 2008

Encapçalament del bloc


Ei!. No volía posar una foto tan gran. Que hi farem, encara que vull presumir de ser una "ciber-iaia-ques'espavilasola", resulta que no domino les proporcions.....o sí. I es que en el fons, soc una mica "hedonista".

Bé, ho deixo tal i com està, de passada, podeu aplicar alló de: "el burro grande......."

Com que ha començat la primavera, aquesta rosa per tot-hom.

Bloc Som Dones


Luthien, incloc l'adreça del bloc que el col.lectiu de dones de Taradell, hem fet per tal de que es coneguin les activitats que fém.

Gràcies per l'interés i així de passada, convido a tot.hom a visitar.nos.

El bloc es: somdones-taradell.blogspot.com

Arreveure!.

dimecres, 26 de març de 2008

Noatàlgia

A les muralles de Carcassona, hem trobat un petit tresor, al menys per mí.
Uns "caballitos" o el que en castellà diríen un "carrusel", d'aquells tan bonics amb moltes filigranes daurades, molts colorins i molt regust "demodé".
No he volgut resistir la tentació de pujar i fer una volta amb aquella música carrinclona, en un dels cavalls que, extranyament, son més petits del que recordava!.
L'avi Josep també s'ha engrescat i per el bé de la seva reputació, en comptes d'incloure el "video", penjo la foto.
No,no, que carai, penjo el "video"......si no, perqué es posava a cantar.....no és culpa meva.
Fa tanta falta que plogui!.
video

diumenge, 23 de març de 2008

La ruta dels Càtars


Quina marevella!. Parlo de Carcassona. D'acord que, (quin lloc s'en escapa ?), les botigues i els seus "reclams turístics", ho envaeixen tot, peró tot i així, val la pena la visita.

Impacta la grandiositat del castell i la seva fortalesa. Es una entrada de cop i volta a l'Edat Mitjana. Com diu la guia que vaig comprar (en català), es un "model d'arquitectura militar".

Particularment interesant, l'època dels càtars (terme que significa "pur" o "perfecte" en grec).

Els "bons homes" perseguits com a heretges ( i aniquil.lats a la fí ), profesaven una religió dualista d'origen oriental que predicava dues divinitats creadores: una del bé, identificada amb el món espiritual; i una altra del mal, de la vida, del món material.

Els càtars renunciaven a tot compromís amb el món, renunciant al matrimoni i a la procreació, aprovant el suïcidi i abstenintse de tot aliment animal excepte el peix.

Era una elit poc nombrosa que reclutava a homes i dones de l'aristocràcia i la burgesia.

Molt interesant i preciosa (paisagisticament parlant), tota la ruta dels castells càtars.

Hem pogut visitar només els cuatre dies de que disposavem:

Saissac, Lastours (amb una tramontanada terrible), i Minerve.

Ens han quedat per un proper viatge: Peyrepertuse, Montségur,, Quéribus, Puilaurens, Puivert i Arques.

Aude, pais dels càtars, tornarem!.

dissabte, 1 de març de 2008

Festa d.aniverssari de l,avi Josep


Avui hem cel.lebrat els 56 anys de l,avi Josep.

La festa típica (sense espelmes, ens les hem descuidat). Com que he fet jo el pastís, doncs, ni pensaments de les espelmes!.

Ai iaia Carme que perds "pistonada" i oblides els detalls!.

Aixo sí.

Ha vingut la petita Xènia amb el seu somriure.....

amb la seva carona de nina.....

amb la seva primera denteta....

Us estranya que no ens recordem de res més que no sigui aquesta "barrufeta"?.

Per molts anys avi.

Petons petita Xènia.