Els hotels no m'acaben de convèncer. Ves per on. Conec molta gent que "es pirra" per fer vacances a un hotel de luxe, que es el que més s'apropa a la idea que tenen del paradís terrenal.
Jo no.
Ho sento per la gent del gremi. Un meu oncle, va ser una persona molt reconeguda i de molta vàlua en el mon dels hotels de renom del nostre país. Em sap greu però jo soc una mica "anti-hotel".
Segurament per axó, he optat per la "caseta dels cargols" altrament dita autocaravana, per els meus viatges i les meves vacances.
Es que els trobo tan impersonals els hotels!.
Fan olor d'altra gent. Encara que estiguin impecable-ment nets, fan aquesta mena d'olor a cosos aliens. Al menys jo la percebo.
I com que acabo d'arribar de fer una sortida amb la "caseta dels cargols" i ens ho hem passat d'allò mes be, torno a recordar la meva estada durant unes vacances a un "cinc estrelles" de renom.
Va ser un obsequi del meu marit. A ell l'hi feia il.lusió anar a aquest hotel i va aprofitar la setmana del meu sant per donar-me la sorpresa:
-
Anem a passar vuit dies a l'hotel "X". Estàs contenta?.I jo:
-Si, es clar que si, però no serà excessiu?. Es molt car i per aquest preu podríem fer un viatge ben maco!. No. Ja estava decidit, encarregat i la paga i senyal donada.....doncs apa!, cap a l'hotel s'ha dit.
Només arribar, ja ens ensenyen un heliport que tenen al costat i que els pertany. Jo miro el meu marit amb cara de: "
Ja ho sabia que ens deixàvem alguna cosa...l'helicòpter!!. Anam a recepció i fem els tràmits pertinents.
Em sento a dir "senyora" unes dotzenes de vegades i amb uns cinc o sis accents diferents. Fa una calor de mil dimonis, i els empleats van rigorosament uniformats, encorbatats, , elles amb mitges i vestit jaqueta.....
Ei!. Que som a l'estiu i a fora cau foc!.
Anem a l'habitació. Graaaaannnnnnn......eco, eco!!!.
Perquè volem tants metres?. Ah, ja ho se. Cobren a "tant el m2". Per axó es tan card aquest hotel.
La nevera no funciona. Primer fracàs. Escalfa en comptes de refredar.
Vaig a recepció i ho dic a un noi que sembla un maniquí. Te un posat impertorbable i un aspecte com d'acabat de planxar, (em sembla que no sap somriure).
-.
La nevera no funciona.-dic.
I mirant-me amb condescendència em respon:-.
Se refiere usted al "minibar"?.
Ostres!.
Quina vergonya!!. Ho memoritzo...."minibar", "minibar", "minibar".....
Estic a punt de demanar-li perdó i tot.
Anem a la piscina.
Ens hi acompanyen amb un cotxe elèctric (un bugui)com els dels camps de golf. Jo dic que hi podem anar a peu i....m'han mirat com si fos d'un altre planeta!.
Apa!. A la piscina en cotxe.
Unes tombones fantàstiques amb unes tovalloles impecable-ment posades, esperen els nostres cosos molls. Ara si!. Començo a pensar que m'agradarà l'experiència!.
No es pot cantar victòria tan aviat.
CADA VEGADA, si, si, he dit CADA VEGADA que vaig a l'aigua....em posa'n una tovallola eixuta, neta, impecable-ment estirada sobra la meva tombona!. I jo soc de les que entro i surto cinquanta vegades de la piscina. No prenc mai el sol.
Demano al noi que, per favor, deixi la meva tovallola tranquil·la. Que la vull molla. Que el que està fent, es ecològicament insostenible i bla, bla, bla.
No hi ha manera. No em fa cas i finalment i davant la seva incomoditat (que no la meva), opto per emportar-me la tovallola molla amb mi i estirar-mi quan surto de l'aigua.
Per una estada de vuit dies, jo he portat dos banyadors (els que tinc, vaja) i constato que al menys, n'hauria d'haver portat cinc o sis.....com a mínim!.
I arriba l'hora de sopar del primer dia.
Ens vestim. Vull dir que "ens empolainem" amb les nostres millors gales. Nets, perfumats, mudats, clenxinats, tal i com manen les bones costums.
El primer plat es un "self-service".
S'ens acosta el "maitre" a demanar que voldrem de segon i jo demano lluç.
.-
Lo siento señora, se ha terminado la merluza.
.-
Pues....traigame lenguado.
(Compungit).-
Tampoco queda lenguado.Ijo.-
Pues rape.
I ell amb cara de circumstàncies:.-
Tampoco nos queda señora, lo siento!.
I jo al veurel tant tris pobret, l'hi dic:
.-
Traigame lo que tengan, me da igual, no hay problema.
Respira alleugerit i marxa.
Torna amb un plat amb peix (no se exactament que es) i em diu:
.-
Señora quiero felicitarla.
.-
No es mi santo ni mi cumpleaños.- l'hi dic.
.-
No, no, ya lo se. Quiero felicitarla por su comprensión y su paciencia...I davant la meva estranyesa, conclou:
.-
En este hotel, señora, el cliente exige, JAMÁS DA FACILIDADES.
Caram!!. Una altre cosa atenir en compte la propera vegada.
M'ho apunto. A saber: per ser client d'un hotel de cinc estrelles, cal ser:
MANDRÓS.
EXIGENT.
UNA MICA "GILIP..." AMB EL PERSONAL.
PREPOTENT.
Venen manuals?. Ho miraré......o no.
Per favor:
Vull anar per lliureeeee!!!!!
Vull sopar am la claror de la lluna. Vull poder riure fort sense por de molestar ningú. Vull "xuclar" els caps de les gambes. Vull fer una partida de Rumi. Vull gaudir de l'aire lliure!!!!.
Hotels de cinc estrelles?.
No, gracies.
