diumenge, 30 d’agost de 2009

Abduccions


Sempre m'ha interessat el tema de la vida extraterrestre.

Soc una ferma convençuda de que hi ha altres mons lluny del nostre, que estan habitats.

Com va dir una vegada un reconegut científic, no recordo si va ser Karl Sagan o Steven Hopkins;

-Si som els únics habitants de l'Univers; quin malbaratament d'espai!!.


I crec, com moltes altres persones, que no estem sols. Segur que no.

I ara en tinc una prova tangible. HE ESTAT ABDUÏDA!.

No es broma, no. Un ésser petit, que parla un llenguatge que s'assembla al meu però que no es ben be igual, m'ha abduït completament. Fa de mi el que vol. M'ha deixat sens voluntat pròpia.

Se que m'observa, analitza el meu comportament, imita els meus gestos, atrau la meva atenció constantment....

Estic a les seves mans!.

Sort del meu estimat fill, que m'he n'ha fet adonar. L'hi dec agraïment etern.

-Mare: estàs abduïda per aquesta petita extraterrestre!.

I si. Es del tot cert.

Aquest petit ésser que em te absolutament a la seva mercer, tan sols te dos anys i es diu Xènia!.

5 comentaris:

Luthien ha dit...

És que la Xènia és molta Xènia!!!!
M'encanta el seu somriure trapella i la cara de bitxet...

Agnès S. ha dit...

Amí em passa amb un nebodet de 2 anyets...Aquesta edat, els extraterrestres, són una passada! Saben com fer-ho, i de la manera més natural. :)

Trencanous ha dit...

Quina sort que tenen aquestes netes!

Luthien ha dit...

Ahir vaig veure aquesta petita extraterrestre, i està guapissima!!!!

Que mona, demanant una aigua!!!!

Luthien ha dit...

I doncs, que continues abduida????