diumenge, 23 de març de 2008

La ruta dels Càtars


Quina marevella!. Parlo de Carcassona. D'acord que, (quin lloc s'en escapa ?), les botigues i els seus "reclams turístics", ho envaeixen tot, peró tot i així, val la pena la visita.

Impacta la grandiositat del castell i la seva fortalesa. Es una entrada de cop i volta a l'Edat Mitjana. Com diu la guia que vaig comprar (en català), es un "model d'arquitectura militar".

Particularment interesant, l'època dels càtars (terme que significa "pur" o "perfecte" en grec).

Els "bons homes" perseguits com a heretges ( i aniquil.lats a la fí ), profesaven una religió dualista d'origen oriental que predicava dues divinitats creadores: una del bé, identificada amb el món espiritual; i una altra del mal, de la vida, del món material.

Els càtars renunciaven a tot compromís amb el món, renunciant al matrimoni i a la procreació, aprovant el suïcidi i abstenintse de tot aliment animal excepte el peix.

Era una elit poc nombrosa que reclutava a homes i dones de l'aristocràcia i la burgesia.

Molt interesant i preciosa (paisagisticament parlant), tota la ruta dels castells càtars.

Hem pogut visitar només els cuatre dies de que disposavem:

Saissac, Lastours (amb una tramontanada terrible), i Minerve.

Ens han quedat per un proper viatge: Peyrepertuse, Montségur,, Quéribus, Puilaurens, Puivert i Arques.

Aude, pais dels càtars, tornarem!.

3 comentaris:

Luthien ha dit...

No s'hi val!!!
Perquè poses fotos de llocs fantàstics com aquests??? Snif snif...

És conya, m'agrada molt que aprofiteu el temps per visitar altres llocs. I si son com aquests, doncs endavant.

Aixi m'agrada, que amortitzin la caravana.

Que puguin fer molts molts viatges.

Xepe71 ha dit...

Queda en evidència l'ansia de pode rque sempre ha volgut tenir l'esglesia cristiana. Els únics que se'n salven són els mossens "de barri", i no tots ho fan. Apart, si, els pirineus francesos són fantàstics... us anava a aconsellar d'allotjar-vos a les cases rurals que hi trobareu, però en el vostre cas, "no hi ha res com dormir a casa!"

(i la neta que teniu, que no és 110% dolçor i simpatia?!)

Ana Gallardo ha dit...

Arda ¡que delicia!... llevo años organizando mi viaje al país de los cátaros y por una u otra razón se pospone. Me hago un propósito, no cumpliré los cincuenta sin haber hecho ese viaje... Gracias por este "aperitivo"