dilluns, 29 de juny de 2009

Papa

 
Posted by Picasa


Avui es l'aniversari del meu pare.

El meu pare compleix 84 esplèndids anys.

I durant el matí, m'han vingut a la memòria moltes vivències relacionades amb ell. De la seva "manera de ser", de la seva enorme personalitat, de la seva fina ironia que tant m'agrada, de la seva capacitat d'emocionar-se, d'estimar, de comprendre....

Els primers records, son de quan era molt petita i tornàvem d'alguna excursió amb cotxe (com podíem cabre tots en aquell minúscul Seat 600?). Arribàvem a casa dormint apilonades al darrera les tres germanes i el pare ens anava traient d'una en una a pes de braços fins a deixar-nos suaument sobre el llit. Feia (i fa encara), tant bona olor el meu pare, que moltes vegades fingia dormir per mor de que em portes en braços i sentir que no em podia passar res de dolent.

Un altre dels records que tinc mes vius, es el de les llargues, íntimes i profitoses converses que manteníem durant el trajecte de casa a la feina mentre no vaig tenir cotxe i ell m'acompanyava cada dia. Converses dic?...no exactament. Mes aviat eren monòlegs que jo escoltava atentament i se'm anaven ficant a l'ànima com ho fa la pluja fina, fina, que va cala'n dins de la pell.

El pare es als seus esplèndids 84 anys, un home vital, actiu, d'una lucidesa envejable, d'una mentalitat oberta, un home "actual" que navega per Internet, llegeix, escolta música, fa gimnàstica, i porta una vida sana que el manté en bona forma física.

Que no te cap "si no fos"?...oi tant que en te!. Una mica de dolor (o molt, depenen del temps), una visita al cardiòleg de tant en tant, un "repas" a la carrosseria, una estada a la Clínica Sant Josep on les monges l'atenen i el mimen tant que sembla que vagi a un hotel de cinc estrelles, una baixada de pressió, un......menudeses, ja us ho dic jo!.

I es un goig discutir amb ell. Es un conversador nat. Es un home d'arguments i apassionat en les seves conviccions, però alhora, respectuós amb les dels altres. Te una memòria prodigiosa per recordar llocs i vivències i es un bon comunicador.

Es fa estimar. Molt. Ara més que mai, perquè s'ha convertit en un pare mes proper. Lluny de les obligacions de la feina que l'absorbia tant i a la que va dedicar anys i esforços, molts mes dels que els fills ens podrem imaginar mai, ara el seu temps es mes nostre.

En vida de la mare, ella era la nostre còmplice, la nostra consellera i amiga.

Ara, després de dotze anys d'ençà de la seva mort, es el pare el que de mica en mica, ha anat agafant el relleu d'aquesta part emocional i afectiva dels fills.
El pare i la Ramona, la nostre nova mare.
Ho dic sense embuts, es una vertadera "segona mare" per tots nosaltres. No podies haver triat millor papa. Ho saps i ho sabem!.

I avui que es el teu aniversari, he dedicat el dia a pensar en tu. En com lluny d'anar "minvant", ha anat creixent la meva admiració i el meu amor vers tu. Ets un valor en alça estimat pare. Gràcies per tantes coses!.

Tant de bo, els teus fills, nets, "sobrevinguts" i besnéts (de moment en son sis), poguem gaudir de tu durant molt de temps.

Perquè t'estimem i ens fas molta falta.

Que tinguis un aniversari molt feliç papa!.

1 comentari:

Trencanous ha dit...

Podria afegir moltes coses, però no cal. Crec que has fet una bonica descripció del papa. Sols posar l'accent en aquesta, diguem humanització, que l'ha transformat després de deixar la feina. Potser ja hi era però no tenia ocasió de manifestar-se.
Sia com sia, m'alegro molt de que el pas dels anys millori notablement la meva relació amb ell. De jove no va ser fàcil.
Desitjo amb tot el meu cor que la vida ens concedeixi l'enorme plaer i satisfacció de la seva companyia.