"GROG" : segons el diccionari de la Llengua Catalana.

I em pregunto; en que deuria estar pensant quan vaig escriure el post del "grog" ?.

Dono paraula de que els licors i jo no som compatibles. No gaire, millor dit. Abans un bon vi que un bon licor.

Però vet aquí que, com que no quedo convençuda del perquè vaig escriure "grog" en comptes de "groc", m'he decidit (en soc molt de decidida, dit sia de pas), a consultar el Diccionari de la Llengua Catalana, que per això el tenim, per fer-lo servir quan calgui.

I ara n'és una d'aquestes ocasions en que cal consultar l'Oracle dels que en saben mes que jo.

GROG:

BEGUDA FETA AMB AIGUA GENERALMENT CALENTA A LA QUAL S'AFEGEIX UN LICOR FORT, NORMALMENT ROM, I LLIMONA.

Vet-ho aquí.

I de passada, constato que: Del GROC (el color s'entén), en deriven; groGor, groGuenc, groGuesa, groGuinós, etc.

Apa, "siau"!.

Els nous dinosaures

Formen part de molts dels nostres paisatges.

Feres despietades, destructores, invencibles.....

Monstres d'acer al servei del mes gran depredador del Planeta Terra: L'home.

Destruir per construir.

Cada vegada mes, utilitzant els recursos al nostre favor obviant les necessitats de la nostra flora i fauna tan malmeses.

Es el progrés, es el "peatge" a pagar per avançar en la nostre societat, la dels homes.

De veritat estem convençuts que CONSTRUÏM?.

De vegades no teniu la sensació contrària?.

I que consti que, egoistament, les grans infraestructures, son fantàstiques i milloren molt i molt, els desplaçaments fent-los mes còmodes, ràpids i segurs.

Però no em puc desfer d'aquesta sensació de gran depredador i no puc apartar la vista cada vegada que (recomano la ruta Vic-Ripoll), m'he creuat amb un d'aquests enormes dinosaures d'acer.

XIMO DIXIT

Ximo es "l'alter ego" del meu estimat fill gran.

I sol tenir raó; no sempre, es clar, però força vegades quan "esmena la plana" a una servidora te tots els arguments del mon mundial al seu favor.

No cal que us recordi que en soc la progenitora oi?.

Per tant; una part del mèrit de que el Ximo, sigui com es, me'l apunto. Si mes no, per allò de que soc la mare que el va parir!.

I....torna a tenir raó, ca-sum l'olla!.

GROC es amb C final i no amb G.....si ja ho deia jo, que aquest corrector de català de vegades està a la inòpia!.

O sia:

El post anterior, feu-me el favor de rellegir-lo amb C final.

Moltes gràcies.

Aprofito l'avinentesa, per penjar encapçalant aquest post, una foto del Ximo, que fa un temps, va fer un viatge al Pakistan, per ensenyar-los (entre moltes altres coses), que GROC, s'escriu amb C final....coi!!.

Un mon en grog

Ara si.

Ara, espero que per molt de temps, el meu mon es del color que mes m'agrada.

El grog m'omple d'energia positiva!. I ara, en aquests moments, em sento amb les "piles" carregades per una bona temporada.

Conscient dels problemes i amb ànims per fer-los front.

Ara el meu mon es grog.

Si algú me'l despinta......soc capaç de mossegar!.

Malintencionats; abstenir-se!.

BARÇA, BARÇA, BAAAAAAAARÇA !!.

Estic nerviosa. Estic contenta i soc optimista!.

Tinc al meu costat un altre que està molt mes nerviós que jo, que està eufòric i atemorit alhora i que va "guarnit" de dalt a baix de blau-grana.

Estem com es diu "en capella" des de l'hora de dinar i aviat ens "concentrarem" al bar de sempre amb una colla de "culés" amics amb ganes de celebrar la lliga fins a les tantes...

El cava es en fresc, els ànims alts i els nervis....també.

Força Barça!!.

Demà en parlem eh?....... Uff.

"Pipí de camioner"

Imaginativa aquesta pràctica dels nostres camioners.

En Xavier, te poc mes de trenta anys i porta un camió grandiós. Transporta gasoil i a part de que necessita una "cuba" d'unes dimensions descomunals, també crida l'atenció com llueix el seu camió. El porta impecable. No es estrany doncs, que moltes vegades, camí de Barcelona a primera hora del matí, ens creuem amb ell que torna cap a casa.
En aquestes ocasions, solem dir a l'uníson:- Mira, el Xavier!.

Un dia parlàvem de la duresa de la seva feina i els inconvenients que te circular amb una "bestia" de camió com el seu.

.-Com t'ho fas si has de fer pipí?.- Ah, la pregunta del milió!.

I llavors, ens va aclarir el que per mi (digueu-me ignorant si voleu), era un misteri.

Que hi fan a les voreres de les carreteres, aquelles ampolles d'aigua plenes d'un liquid grog, que es veu clarament que no es aigua.

Podria ser cervesa?

Vi blanc de garrafa?.

Cava sense etiquetar?.

Doncs no. Es "pipí de camioner" collita del 2009-2010.....Suposo que el MOPU, s'encarrega de que les collites no vagin gaire mes enredera i en retira els estocs.

I avui, camí de Barcelona he vist una cosa molt curiosa; Un pilot d'ampolles de les que generosament recullen les miccions dels nostres camioners.

M'agradaria que abans de llençar-les al voral, les etiquetessin i així sabríem la procedència dels esforçats homes de la carretera. Es podria portar una estadística:

-Mes de Maig:.- 56 italians (16 de Nàpols, 21 Romans i la resta de la Regió de Calàbria). 103 romanesos (regió de procedència, sense especificar). 47 francesos (11 de la Bretanya, 26 de la Normandia i 10 del Rosselló). 208 espanyols (200 de El Ejido i 8 de l'Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma)......etc. etc.

No crec que prosperi la meva proposta.

"Pijos"...

Es mouen en estol.

S'assemblen en el vestir, en el caminar, en el parlar..... son "clons" els uns dels altres.

Han desat els esquis i es preparen per treure les nàutiques, els jerseis del cocodril, del cavallet, de la corona de llor....

Emigren de la muntanya al mar i del mar a la muntanya en els seus esportius, en els seus tot-terrenys, darrera de les ulleres de sol de marca (les ulleres).

No m'agraden. No m'agraden gens. Jo que soc (perdoneu l'immodestia), una persona tolerant, no els suporto!.

I menys, quan els sento parlar en castellà, a ells, que han nascut, crescut (es un dir), i viuen a Catalunya.

Detesto a qui es creu per sobre dels demès, detesto a qui fa ostentació de poder econòmic, detesto la prepotència i detesto a qui no s'estima la terra que l'ha vist néixer.



O sea.......sabes?....