divendres, 19 de desembre de 2008

Dualitat




Dimecres al vespre, TV3, va emetre un reportatge sobre bessons univitel·lins,
I quina casualitat:
La meva “bessona univitel·lina” i jo, sopàvem juntes a casa per escanejar un munt de fotografies que la Montse vol incloure en un àlbum que està fent.
Jo, que estic passant uns dies complicats, havia rebut una noticia plena d’esperança.
I hem vaig relaxar.
I feia molts, molts dies que no reia.
I gràcies al reportatge del “Sense Embuts” de la setmana, dedicat al mon de les persones que hem vingut a aquesta mar de llàgrimes en parella, o sia: “repes” com els cromos, hem vaig fer (ens varem fer) un tip de riure.
Tant, que ploràvem a llàgrima viva.
Tant, que ens feia mal la panxa.
Tant, que l’endemà, teníem segurament, unes quantes noves arrugues al costat dels ulls.
I que?.
Beneit riure.
Beneïda teràpia.
Divertidíssimes anècdotes que ens varen ser molt familiars.
La Mon i jo, n,hem passat de tots colors juntes, i per separat.
I mai, mai, ens hem barallat. Ni una sola vegada. Hi hem tingut motius….i tant!.
Peró:
Es la meva “bessona”.
Som com un “alter ego” l’una de l’altre.
Som el Ying i el Yang.
Som “absolutament diferents” i “absolutament complementàries”.
Ho deixo aquí: No diré qui es qui. Els que ens coneixen, ja ho saben prou bé.
Una es el seny i l’altre la rauxa.
Una es la tempesta i l’altre la calma.
I totes dues tenim coses bones (jo moltes) i coses dolentes (d’aquestes, en te més la Mon) ja,ja,ja.
I hem pasat estones boníssimes, sempre, hem rigut moltíssim, hem plorat juntes mes d’un cop, i sempre, sempre, ens hem tingut l’una a l’altre en els pitjors moments.
Una “fraternal abraçada” germana.
Fins sempre Mon.
Ah!. I recorda que varem pactar (unilateralment, es clar), que seràs la primera de marxar i que en el teu record, organitzaré una enorme Festassa!!.
Varem quedar així oi ?????.
Peró molt i molt tard, quan siguem molt i molt velletes d’acord?.....Apa, siau.

1 comentari:

Montse ha dit...

Ai Senyor! fa 56 anys que gaudeixo de la teva amistad, companyía, comprensiò i encara que soni "repipi" del teu AMOR. I saps el que mes m´agarda? que encara tens la capaçitat de sorpendrem.
Jo afagirè que tu ets el seny, per lo tant jo ...lo altre. Tu la calma...per lo tant jo els trons. Que tu m´aportes part del teu seny i la teva calma i que a pesr de ser tu molt mes catalanista que jo tens una xispa mes propia del caracter andalús que del seny catalá i a mes hi afageiges intel-ligència...quina envejaaaaa

Per cert un prec per quan jo falti.
Una peça del Dire Straits i l´Enya, un bon pica-pica que faràs amb la teva estimada Termomix i que per favor tots els asistents "espero que molts" agafin aquell puntet de euforía que pot provocar una mica massa de un bon cava. (Deixarè una provissiò de fons per les despeses)

Una última cosa...Saps que fent-me marxar abans que tú em fas el grandísim favor de no passar la pena de plorarte? ale chinchate amiga!