dilluns, 7 de desembre de 2009

Cambrils


He conegut una altre cara de Cambrils.
Diferent de la de l'estiu quan els seus carrers "bullen" de vida.
Força diferent.
Estem en plena tardor, acostant-nos a l'hivern i Cambrils no ho sap. Al menys a mi no em sembla que el fred es vulgui instal·lar en aquest racó de la Costa Daurada que estic aprenent a estimar tant.
Es curiós.
Durant els primers anys de casats, a el meu marit i a mi, ens agradava anar a celebrar el seu Sant (Sant Josep), a Cambrils. Com que llavors era festiu, passàvem el dia fent un munt de kilòmetres (vivíem a Manresa i després a Granollers), tan sols, per anar a gaudir del sol, de l'olor de mar, d'una primavera avançada en uns paratges de clima mes suau i (com no), d'una cuina excel·lent!.
I ara, el destí ha volgut que el meu cor estigui repartit entre Taradell i Cambrils. Cambrils i Taradell.
I m'agrada.
M'agrada aquest "mar i muntanya" meu particular.
M'estimo el verd i el blau.
L'olor del bosc i l'olor del salnitre.
I durant l'any, aniré (aixi ho espero), intercalant el "naltros" amb el "nosaltres", el vent fort amb algun dia de boira, les matinades gebrades amb les nits temperades....
Fins aviat Cambrils....fins aviat!.

2 comentaris:

Luthien ha dit...

És que Cambrils té quelcom que enganxa, i molt!!!!!

Una abraçada ben forta Arda, i fins molt aviat.

Pd: I em quedo amb el naltros...

mon-elizabeth ha dit...

Es bonica la combinació mar-muntanya i em fa feliç que puguis gaudir de les dues. Estem en un racó de mon privilegiat.

En quan al temps ni Cambrils sap que ha arribat l´hivern ni ho sap Osona encara que aquesta última despunti el dia amb un tímid assaig de boira o de gebra que s´esmorteeix molt despresa.

He trobat a faltar el fum blanc de l´alè, la punta del nas envermellida per el fred i agrair l´escalfor de la paperina de castanyes a les mans l´1 de Novembre, i es que a cada estació el que toca que aquesta diversitat també es bonica.

Un petó càlid en un hivern massa càlid també.