dilluns, 30 d’agost de 2010

Vacances en "le Petit Palais"


Aquest mes d'Agost ha portat novetats significatives a la meva percepció personal de les coses que m'envolten i de les coses de les que gaudeixo juntament amb gent que estimo.

He fet un viatge meravellós per la vall del Loire junt amb el meu marit i la meva germana Mon.

El viatge tenia un doble objectiu:
Anar primer prop de Nevers, concretament a Le Bec d'Alier, on el nostre oncle Damià juntament amb la seva dona la Chantal, tenen una antiga casa de pescadors de riu que varen comprar ja fa mes de trenta anys i que es una meravella.
A veure com descric en poques paraules els dos dies que varem passar amb ells?......

Entranyables, emotius i enriquidors. Damià i Chantal; gracies per dos dies inoblidables.

El Damià es el germà petit de la meva mare i l'únic que viu dels quatre que eren. La mare tenia per ell una especial predilecció i........

Be. No venen al cas les histories familiars. Seria llarg d'explicar però es pot resumir una mica en que es un home d'una notable intel·ligència i una gran cultura, cosa que fa que les vetllades al seu costat siguin memorables.

El Damià s'ha fet gran. Egoistament, no deixaré d'aprofitar els anys que em quedin per gaudir de la seva companyia. Ja planejo un nou viatge a Nevers o a Paris.

La Chantal, la seva esposa, es una delícia de persona. Tan sols te un any mes que jo, doncs amb el meu oncle, es porten vint i un anys de diferencia. Es varen conèixer a la Sorbona on eren companys de carrera. Es varen enamorar, es varen casar i.....fins ara!.

Com diu el Damià, ell va quedar subjugat per aquella “cara de nina” i a la Chantal, la va enlluernar aquell home de 41 anys, tant senzill i tant savi i amb aquell accent tant peculiar que no ha perdut a pesar de que com ell diu:”Ja penso i somio en francès”.

Una “peculiaritat” del Damià:

Parla i escriu correctament sis idiomes. Català, castellà, italià, alemany, francès i greg. Però NO parla anglès!!.
Cosa que, en els seus viatges a terres anglosaxones, fa que se'l mirin amb una certa desconfiança i recel, la qual cosa, el diverteix enormement.

Com he dit: Dos dies magnífics i en la millor companyìa.

I allà va ser on, la Chantal, després de “visitar” la nostre auto-caravana que jo tenia batejada amb el nom de “la caseta dels cargols”, va exclamar:

C'est tres jolie!. C'est une “Petit Palais”!!.

I....amics i amigues, us faig saber que, a partir d'aquell moment, la “caseta dels cargols”, va ser rebatejada (per sempre mes) com a “PETIT PALAIS”

No puc pas decebre les expectatives d'una ciutadana d'un país que te com a ressenya la Llibertat la Igualtat i la Fraternitat oi que no?.

Queda dit doncs.

La segona part del nostre viatge, va ser per la Vall del Loire.

Varem visitar:

El Castell de Valençay, el de Cheverny, el de Chambord, la ciutat de Blois i el seu Castell, el de Chaumont-Sur-Loire, la ciutat d'Amboise i el seu Chateau Royal, el castell de Villandry, el de Azay-Le-Rideau i finalment, la ciutat de Samur i el seu Castell.

Ens en queden per visitar........uns 50 tan sols!!.

Tornarem.

Oi tant que tornarem. Si res no ens fa la guitza, tenim viatges planejats fins l'any.........

El mes impactant de tots però: Chambord. Com diuen les guies turístiques; “Le Château Absolut”

El va fer construir el rei Francesc I i durant els seus 32 anys de regnat, nomes el va habitar 72 dies !!.

Ai la reialesa!.

Tenen cada cosa!!........

Be. Ja som de nou a casa i fins el proper viatge, somiarem en contes de Prínceps i Princeses, Castells encantats, dracs i fantasmes.

Somiarem......

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

Una zona encantadora, tot lo bo s'acaba. Nosaltres tambe dema tornem, a preparar el proper

mon-elizabeth ha dit...

Una experiència per viure i recordar sempre...a pesar de que jo vaig venir assumint el rol de fantasma (oi germana?)
Quan em vares dir fantasma vaig pensar que el millor era acceptar-ho i venir que rebotar-me i quedar-me a casa, je,je,je
Ahir vaig trucar al nostre cosí Carlos Molas i em va dir "mira la fantasma de l, Esquirol"
Desprès d´això ja no tinc paraules i es que jo em creia sobrada de pes i no pas incorpòria!!!

Luthien ha dit...

Ben tornada, guapa!!!

Ana Gallardo ha dit...

Debes estar escuchando el arrastrar de mis dientes por el suelo... ¡que envidia! Que sana envidia. El viaje por los castillos del Loira es una de mis tareas pendientes, algún día, algún dia... En todo caso, muchas gracias, tu relato, como de costumbre, maravilloso... es como haber ido un poco y como haber pasado un rato con Chantal y Damiá, me alegro de que nos los hayas presentado.

Un abrazo