Aventura

Viatjo a Barcelona amb la meva germana Mon.

Sortim de Taradell a mig matí amb una tempesta "acollonant". Ens parem a posar gasoil i de pas, ja que alimentem el cotxe, també alimentem els nostres estómacs.

Continua la tempesta cada vegada amb més virulència, sembla la fi del mon. A l’autovia de l'Ametlla, quantitat "d'acuaplànings" perillosíssims....amb segona i amb tercera i anar fent. Continua la pluja (benvinguda sia) massa forta per el meu gust, i es que com diu en Raimon....o plou poc, o plou massa.

Arribem a Barcelona després de tres hores (contant l'estona de l'esmorzar) i que la prudència, m'ha fet conduir ( ens ha obligat a tots els conductors/ores ), molt poc a poc.

I ara ve la meva indignació i l'emprenyament de la Mon. Pàrquing de plaça Catalunya. La Mon, ha pres una "megataronjada" de bon matí, un cafè amb llet a casa meva i un altre al bar de la benzinera a Tona. Pot veure tant de líquid com vulgui, només faltaria !. Conseqüència directament proporcional a la ingesta de líquid.....moltes ganes de fer "pipí"...què si no?.

I a continuació, el nostre petit drama ( el de la Mon ). El pàrking no té serveis. Anem corrents ( és un dir ), a la zona de venda de bitllets de tren a la Plaça Catalunya, just a la sortida del pàrking. Allà (ens indica una senyoreta que ven "xuxes" ) hi ha uns serveis.

Rés, estan tancats perquè els estan netejant, ¡ a les dotze del migdia !. Sentint-ho molt, no ens poden deixar passar. La Mon es desespera.... Veiem que surt un noi amb "vestit i corbata", d'uns serveis prop dels que estan netejant i....veiem el cel obert, ¡per fi !.

Demano al noi del "traje", molt educadament, que es tracta d'una emergència, que per favor, deixi que la meva germana estimada, utilitzi el seu WC... Ni per compassió. Ni per caritat, ni per vergonya....que dit sia de pas, no anava sobrat de cap d'aquestes coses.

Urgeix trobar un bar, cafeteria o similar. En veiem un i ...oh sorpresa!. No tenen servei, i ens adrecen als lavabos que estan tancats a les dotze del migdia, perquè els estan netejant !. Sortim a l'exterior, la Mon renegant entre dents del noi que, dit sia de pas, després hem vist que treballava a l'oficina d'atenció al client.....

Dues travessies, i finalment, al·leluia!, podem entrar en un restaurant de tapes, sense que ningú ens digui res, fer el "pipí", llaaaaaarg, i anar per feina abans de que ens tanquin. Un cop resolt el moment crític, la Mon, m'explica que, per llei, cap establiment públic, es pot negar a deixar utilitzar el seu WC, a una persona/es, que en un moment donat, ho necessiti. S'ha acabat allò de: Prendrem un aigua sense set, però, és que he d'anar al "lavabo".

En resum. Per si de cas, convé sortir de casa, net, tip i...... amb la bufeta buida, no fos cas que ens trobéssim com avui, que no es pot fer un pipí a Barcelona !.