diumenge, 18 de maig del 2008

L'últim patriarca


Felicitats Najat. La lectura del teu llibre m'ha enganxat des del començament. Es ple de subtil.leses, de rebeldia, de plasticitat, colors i olors . Es un llibre viu. Es un crit a la llibertat de l'esser humà, contra l'esclavatge de vegades assumit per qüestións de cultura.


Es el crit de llibertat des de la boca de l'estómac fins l'última cél.lula del cos.


Ens es igual el pais d'órigen de qualsevol persona. Vingui d'on vingui, volem més escriptors/res comb tu Najat.


Gràcies!.

2 comentaris:

Andrea. ha dit...

Me'l vaig llegir fa setmanes, i em va agradar molt.
Era un dels que es començava a llegir mon pare, abans de tot aquest malson i que ara està aparcat esperant que el retornin a les mans d'algú, per mostrar-ne la seva màgia.

Unknown ha dit...

acabat ahir. No m'ha encantat, encara que ha estat entretingut. No sé si el recomanaria. Capítols curts, trames senzilles, curiositats d'una altra cultura traduïdes per a nosaltres... I si, "olé" perquè una "forastera" escrigui, que ho faci en català, i que sigui un èxit!

Per recomanr-vos, llegiu "el cinquè en joc" de robertson Davies... ja me'n donareu les gràcies.