La plastilina, els nens i jo

Estem fent uns cursos de manualitats per dones a Taradell. Avui, han vingut amb els seus fills (les que els tenen en edat escolar, es clar) perqué les escoles ja fan només mitja jornada.

Mentre les mares apreníen a pintar vidre, a els menuts, els hi hem donat plastilina , motlles i ....apa, a deixar volar l.imaginació i a treure l.artista que portem dins. Endevant la creativitat....a barrejar formes i colors, fer animals impossibles, boscos màgics, baixells que no surarìen mai de la vida, arbres de Nadal el mes de Juny, etc. etc.

I penso:

Te moltes possibilitats aquest material. Es absolutament moldejable....cuantes coses es podrìen fer ?. Doncs il.limitades.

Entro a Internet i descobreixo tot un mon d.aficionats a treure forma a aquesta "pasta" acolorida.

Increíble el que arriven a fer. Penjo aquesta mostra d.un fons marí.

Ah!. Us dirè que jo no m.hen he sortit amb una simple formiga i he salvat l.honor fent un cargolet de closca en espiral i unes banyes (cargol treu banya, la, la, la), força psicodèliques.

Conclusió:

Els nens, tenen molta més imaginació i més traça que jo !.