la por

La meva petita neta de dos anys, està incorporant cada dia, paraules noves en el seu vocabulari, cosa per altre banda no gens extraordinària ja que es el que toca en una criatura que va descobrint el mon que l'envolta.
El mes interessant però, es que les paraules no son mes que els vehicles per definir conceptes, sensacions i vivències.
I experimenta les primeres pors.
Les que l'hi pertoquen a la seva edat:
Por a la foscor, a les onades, als sorolls, als insectes, a.......totes aquelles coses que poden fer por a una nena de tan sols dos anys.
I es molt tendra poder-la abraçar i protegir de les seves pors infantils.
Ara es tendra.....
Com serà quan ella creixi i no la pugui consolar de les seves pors de persona adulta?.
Qui la protegirà de la por a la violència gratuïta?
Qui de la por a les injustícies?
Com superarà la por a les decepcions?, a les infidelitats?, a les traïcions?.
A l'odi, a les guerres, a la fam, a les malalties......
Ho farà!.
Perquè tindrà les armes per fer-ho.
Confio en els seus pares, en els mestres que pugui tenir, en les persones de be que es pugui trobar.
I confio a demés, que trobi bons amics, lleials i nobles.
Es el millor bagatge per fer aquest camí costerut del viure sense por.