dimarts, 19 de gener de 2010

Passejada de dilluns a la tarda.


Fa uns dies d'hivern....es clar: SOM a l'hivern!.
De tant en tant, però, s'ens regala una mena de treva meteorològica i cal aprofitar-la.
Això va passar ahir a la tarda a Taradell, el meu poble d'adopció des de fa cinc anys.
Remarco l'o del "meu poble d'adopció",. per deixar constància de que desconec encara molts dels seus atractius paisatgístics i que vaig descobrint i admirant cada vegada mes.
He caigut en l'error aquests passats anys, de fer les passejades per descobrir llocs nous, paisatges nous, varals desconeguts, durant la Primavera, la Tardor o fins i tot durant l'Estiu.
M'equivocava!.
També l'Hivern te dies meravellosos. Paisatges idíl·lics i colors i olors especials.
Aquesta tarda de dilluns, ha sortit una estona el sol.
Feia dies que teníem (i tenim avui també), aquest cel mig ennuvolat, aquesta boira que enteranyina el paisatge i dona aquest toc de malenconia, de ganes de quedar-se a casa, de no sortir si no es precís i encara menys, de passejar per plaer.
Ahir a la tarda, però, el temps convidava a sortir i vaig agafar les dues gosses, les claus i el mòbil i..... a l'aventura!.
No me'n vaig penedir ni un moment.
Varem anar muntanya amunt i varem anar seguint la carena durant una hora mes o menys. Quan mes caminàvem, mes m'engrescava a continuar.
El terra es humit i l'olor del bosc, es una barreja de olor a farigola, a pi a fred....
Varem trobar petjades de persones, peülles de cavalls, rastres de potes de gossos, de (potser) porcs senglars o guineus o ves a saber quina mena d'animals que son els nostres veïns.
Varem veure una munió d'ocells que cridaven i s'amagaven entre el brancatge.
Un esquirol... I ja de tornada cap a casa, en una casa de pagès que no coneixia i ara ja sabré per anar-hi amb les netes. Hi havia xais de totes mides, cabres i cabridets, ànecs, gallines, gossos i una mestressa molt i molt amable que es va oferir a deixar-me veure els animals el dia que hi vagi amb les petites.
Quina tarda mes ben aprofitada!.
Que felices varem ser totes tres, (la Juca, la Xal i jo).
Nomes espero que faci una mica de bo per tornar-hi.
Que bonica es la nostre Catalunya!.

4 comentaris:

Luthien ha dit...

Digues que si xiqueta!!!!

garbi24 ha dit...

Sempre queden racons per descobrir i com no persones.

mon-elizabeth ha dit...

Una molt bona descripció Menxu. Veig el paisatge i puc olorar les olors però...anàveu a la aventura?

Si de veritat vols anar a la aventura...DEIXA EL MÒBIL A CASA.

Un petonàsss

Arda ha dit...

Va ser una "aventura controlada", o es que no portava navegador via satèl·lit en Carlos Sainz?.
Jo no vull ser menys!.