dilluns, 1 de febrer de 2010

Un llibre: El millor regal!.


Això ho saben els meus amics i amigues, i tinc la sort de que amb alguns d'ells compartim aquesta passió per la lectura.
La Lina es amiga meva des de fa molts anys.
Parlaria d'ella abastament per l'estimació i l'admiració que l'hi tinc però se que a ella això no l'hi agradaria gens.
Ella te el do de la discreció i de la senzillesa.
La Lina es tan gran per dins, que no l'hi cal demostrar res per fora.
Es, com jo l'hi he dit moltes vegades: "Una dona de closca dura". La closca nomes, perquè l'interior es d'una fragilitat i d'una humanitat extraordinàries!.
La vida de la Lina no ha sigut un regal. De cap manera!.
Ha sigut una lluita dura i de vegades molt dura.
Ara es quan, el destí l'hi concedeix una treva.
Molt merescuda, us ho puc assegurar. Mes que merescuda, guanyada amb escreix.
Ens coneixem molt.
Hem parlat molt.
Hem tingut la sort que els nostres homes, han congeniat be i això ens permet gaudir a tots quatre d'un racó del Somontano on ells hi tenen una casa.
Els nostres homes van "a la seva" i nosaltres "garlem" com dues mallerengues i passem moltes hores llegint o be a l'ombra fora el jardí, o be al costat de la llar de foc, depenent de l'època de l'any en que ens trobem.
I, de tant en tant, la Lina es presenta a casa meva amb un llibre.
Sempre sembla que se'l ha trobat "per casualitat".
Que: Passava per davant la llibreria i.....he pensat.- "Aquest llibre l'hi agradarà a la Mari Carmen"
Es curiós:
Ens varem conèixer als 19 anys treballant al mateix lloc. Jo quan vaig entrar a formar part de la plantilla, ja hi havien dues "Carmes" i per evitar confusions, em varen adjudicar el Maricarmen amb el que em vaig quedar per tota la gent de l'empresa.
I la Lina ha estat incapaç de "catalanitzar-me" el nom!.
Tant se val.
Te la seva gràcia que, per tot-hom soc la Carme menys per ella. Que em digui com vulgui, no hi tinc cap inconvenient i se'm faria estrany sentir que em diu d'una altre manera.
I be:
M'ha vingut a veure i m'ha portat un llibre:
ASTRID Y VERONIKA de la Linda Olsson.
Amb aroma de maduixes de bosc.
Amb colors d'aurores boreals.
Amb el relat intimista de l'amistat casual entre dues dones, una de jove i una de vella.
Una petita joia, us ho asseguro!.
L'he llegit en un sospir i m'ha emocionat de veritat.
Si passeu per una llibreria, us agrada llegir i busqueu quelcom diferent, "Astrid y Veronika" es el vostre llibre.
No es un "best-seller"
No es un "boom" editorial.
Es...... un bocí de bosc farcit de maduixes!.

1 comentari:

garbi24 ha dit...

Un llibre sempre es i serà un bon regal. Més si bé d'una persona especial.
Me'l mirare
é