dimarts, 23 de febrer de 2010

Recuperar records


M'ha sorprès i m'afalaga que una persona com en Carles llegeixi el meu blog.

M'agrada que hi digui la seva. Oi tant que m'agrada!. Perquè en Carles que jo recordo, te unes dots mes que notables a l'hora de escriure.

Llàstima que la vida (vull dir, nosaltres i les nostres circumstàncies), varen fer que perdéssim el contacte durant anys i anys. Peró encara recordo i m'agradaria saber que s'en va fer, d'una carta que em va enviar l'estiu del 1969. Us asseguro que pagava la pena llegir-la una vegada i una altre i fer-se un tip de riure amb la seva ironia intel·ligent i un pel macabra.

L'estiu del 69, va morir ofegada dins el maleter del cotxe del llavors Senador Edward Kennedy, la seva col·laboradora Mary Jo Kopechne. Varen patir l'accident mentre anaven a una festa a Chappaquiddick per celebrar l'èxit de la campanya electoral del Senador.

La dissortada Mary Jo, va morir mentre Ted Kennedy va resultar indemne, però l'escàndol de tot l'afer, l'hi va fer perdre qualsevol possibilitat d'accedir a la Casa Blanca i va fer córrer rius de tinta a la premsa sensacionalista.

Doncs be. Ara que ja us he posat en situació:

En aquells mateixos dies, els meus pares i els pares d'en Carles, varen fer una de les seves excursions per les terres pàtries. Varen anar a "espetegar" ves a saber on (no recordo el lloc), i es veu que feien uns formatges boníssims i "contundents" d'aroma i sabor.

Naturalment, varen comprar-ne per portar-nos-en als fills que ens havíem quedat a casa.

I això passava un calorós estiu del 1969!!. El cotxe sense aire condicionat i uns centenars de kilòmetres per endavant!.

Varen arribar primer a Alfarràs on vivien en Carles i els seus pares, per continuar desprès viatge cap a Aiguafreda on vivíem els meus pares i germans.

I aquí entra en escena la carta d'en Carles.

Va fer un "símil" de l'obertura del maleter del Senador Kennedy, i el maleter del cotxe del meu pare.....genial!.

Dels formatges i de la dissortada Mary Jo Kopechne....sensacional!.

No era en absolut una carta ofensiva per el record de la pobre noia. Era irreverent amb el poder establert. Era irònica, molt descriptiva, punyent, divertida.

Quina llàstima!. No puc recordar que s'en va fer. La vaig guardar anys i anys i cada vegada que la rellegia, em feia somriure de nou.

Benvolgut Carles. Segurament no recordaràs haver escrit aquesta carta, però jo si que ho recordaré sempre. Admiro la gent, que com tu, teniu aquesta capacitat envejable, aquest do amb l'escriptura.

Una abraçada virtual per tu. Fins aviat!.

4 comentaris:

Agnès S. ha dit...

Hi han records que sempre que tornen fan somriure.
I això és potser més important que la carta mateixa.

Que divertit retrobar-se de nou i d'aquesta manera!

garbi24 ha dit...

a veure si entre els dos feu memoria i la publiqueu......bons records!!!

Carlos l'Humil ha dit...

Quina llàstima no poder donar a l'Agnès i a Garbi24 més detalls d'aquella carta. Però recordo els fets. "Nostres llurs pares" (que ranci) venien del Pics d'Europa, amb un formatge de Cabrales. Pernoctaven en un hotel de Saragossa: de matinada, un sereno truca a les habitacions dient "el garaje esta lleno de gatos y su coche apesta a muerto". Per sort no va avissar als Municipals. El formatge es va quedar a l'Ebre...

Arda ha dit...

Veig que recordes mes detalls que jo.
Es clar, tu ets mes gran (je,je).
Al llegir "Cabrales", he recordat que efectivament, era un formatge amb aquesta denominació d'origen.
Quina meravella!.
Ens anem fent mes grans, mes savis i no perdem la memòria....
Una abraçada cosí.