diumenge, 24 de maig de 2009

Costa Brava


Avui he fet un tros del camí de ronda que va de La Fosca a Cap Roig.
La família s,han quedat a la platja i jo he preferit fer una excursió pel meu compte.
Com que encara no hi ha massa gent, ha sigut molt bonic i relaxant. I una vegada més, m'he enamorat de la Costa Brava.
La dels penya-segats.
La de les ones batent contra les roques.
La dels vents tramuntanals.
La dels pins a tocar de l'aigua.
Cada racó m'ha donat un motiu per parar i admirar el paisatge. He trobat gent que feia el mateix camí que jo, no massa per sort (encara no som a l'època de les aglomeracions a la costa), i m'he adonat que anàvem tots com en una processó on imperava un silenci respectuós i un posat reverent.
Perquè la Mare Natura, ha estat generosa amb aquest racó de la nostra terra i ha esdevingut un santuari per la pau de l'ànima i el goig dels sentits.
Que bonica que es la Costa Brava!.
La que es pot gaudir des dels camins de ronda!.

1 comentari:

Luthien ha dit...

De costa a costa.... i llenço perque em toca...