De tant en tant, la meva filla i jo, ens "escapem" per dinar juntes, parlar de les nostres coses i gaudir de la mútua companyia.
Ens agrada un restaurant xinés que coneixem molt. El menú?. Molt poc original, sens dubte, però com que ens agrada molt, solem repetir els mateixos plats: amanida xinesa, rollo primavera (quines salses!) i fideus tres delícies, arros tres delícies, porc agredolç o pollastre amb verdures.
Divendres va ser un d'aquests "dies d'escapada mare-filla-neta" (la peque s'ha afegit al grup).
Aquest restaurant, sempre es ple. Es en un barri obrer de la ciutat amb molta immigració i això fa que sigui d'allò més colorista i es un altre dels seus atractius.
Avui hi havia una taula llarga amb una colla de dones que celebraven alguna cosa.
La celebració era el de menys, perquè el que cridava l'atenció, era la diversitat de vestuaris, colors de pell, accents i actituds. S'ho passaven d'allò mes be, rient i gaudint de la seva festa particular.
Hi havien dones africanes, sud-americanes, asiàtiques, marroquines, catalanes....
Un preciós ram de flors de tots colors!.
A mi, particularment i també a la meva filla, ens fa felices aquesta comunió entre les dones vingudes de llocs tant diferents i que ara son convilatanes nostres.
Totes som mares. Tenim les mateixes pors, les mateixes inquietuds i el mateix patiment per els nostres fills. Son mes, moltes mes, les coses que ens apropen que les que ens separen.
Benvingudes!!.
Serem nosaltres, les dones, que farem un mon mes just i menys desigual.
Paraula de dona!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada