divendres, 22 de maig de 2009

Som a la ONU !!.


Passem uns dies vora el mar en la nostra caseta de quatre rodes.
El primer dia, estem sols. Pernoctem sols. Estem absolutament sols en un tros de costa privilegiat.
A les set del matí (i abans inclús), comencen a passar per el passeig que segueix la línia de la costa, gent amb bicicleta, caminant a pas lleuger o corrent.
Després s'hi afegiran els patinadors, els jubilats, els que van a la feina i els que passegen el gos.
I nosaltres, ens mirem l'espectacle de la vida en moviment, des de la "caseta dels cargols", davant el primer cafè amb llet del mati.
I el mar, imponentment blau.
Els dies següents, la cosa s'anima.
Primer, arriba una parella d'autocaravanistes que ens saluden i els saludem....en francès. Ell es d'origen japonès i ella holandesa. Ens entenem "xampurrejant" la llengua gala, amb signes, en castellà i en català. Una mena d'aiguabarreig la mar de divertit.
La següent autocaravana, porta una família anglesa.
També ens saludem....i ens intercanviem somriures cada vegada que ens creuem.
Durant els dies següents, hem tingut com a veïns ocasionals, una parella cubana (ell de pell blanca i ella molt fosca), amb un petit mulato preciós.
Una altre família d'algun país de l'est d'Europa (o això ens va semblar).
I....el que dic; la ONU !.
Una petita "volta al mon", sense moure'ns de Cambrils.