CARLOS, en majúscules.

Carlos ha mort.

Una mort física. espiritualment, serà amb mi per sempre. Amb mi,i amb la gent que l'ha conegut, com jo, a través del seu blog.

No he pogut veure el seu somriure, la seva mirada, escoltar la seva veu, no conec cap dels seus gestos, ni el só de les seves rialles, però Carlos ens ha fet el regal de la seva ànima.

Preciosa ànima!.

Un regal etern. El mes valuós de tots els regals que un ésser humà pot fer als altres.

Ha compartit amb tots els que l'hem estat seguin,l'esperança, el dolor, el fred, la ràbia, el desconcert, la felicitat, l'amor...

Va embarcar-nos a tots en una nau de vida i d'esperança. De coratge i de lluita. Un vaixell que finalment ha arribat a port.

I ell n'ha estat el Capità. Per tant, ell sabia on volia arribar i nosaltres estarem amb ell allà on vagi. Incondicionalment.

No qüestionarem el final del viatge.

Ens deixa tant d'enyor!.

Peró no ens deixa pas orfes. De cap manera!. Ha delegat en la seva estimada Capitana el comandament de la nau. I als seus pares. I els seus germans. I els seus amics que ara som legió!.

Carlos es una d'aquestes persones que deixa'n empremta. Si no heu seguit el seu blog, no podeu saber del que parlo amb tot el que comporta aquesta paraula "empremta".

Us convido a llegir-lo. Us recomano de tot cor que el llegiu. Descobrireu un ésser humà d'una vàlua impressionant. Un home jove, amb la vida recent estrenada, amb tantes il·lusions i projectes com qualsevol persona de la seva edat. I sincerament, no crec, que en Carlos no les vegi mai complertes.

Ha tingut uns companys i companyes en el seu curt viatge, que moltes persones que arribaran a velles, no hauran somiat poder gaudir mai.

Carlos no ha estat vençut per una greu malaltia. A Carlos no el venceran mai ni les pitjors onades, ni els mars mes embravits, ni les pitjors tempestes, ni els vents huracanats.....ara no. Mai!.

Perquè te tants cors rema'n al seu costat!.

Capità: Estàs embolcallat per el blau del teu oceà. I ens tens amb tu. Ensenye'ns el rumb si et plau.

Ensenye'ns el rumb......


El regal d'en Carlos: enisticblogspot.com