divendres, 14 de novembre de 2008

Carmita


Ahir varem dinar juntes. Feia molts dies que no ens veiem i que no parlàvem peró es igual. La Carme ( la Carmita per la família i per mi), es la meva amiga.
Amb majúscules. AMIGA de veritat, incondicional.
Se que puc comptar amb ella per el que calgui. M’ho ha demostrat en escreix.
Ens hem divertit moltíssim en un passat recent jugant a golf.
Era del tot impossible que jo progresses en aquest esport si sortíem al camp i tot era riure i fer broma…..Ara ja no jugo. Ja fa temps que en Josep i jo, varem canviar els pals de golf per les excursions amb l’autocaravana.
La Carmita si que juga. Oi tant que juga!. De fet no fa altre cosa (je,je).
Jo crec que en el Muntanyà, es la jugadora que mes hores passa al camp. Llàstima que jo ja no en sigui socia. Proposaria una taxa extra per la Carmita de “desgaste por uso y disfrute excesivo del campo”.
Aquest paràgraf l,he escrit en castellà perquè es una “taxa” i……
Ahir a casa la Carmita , varem parlar dels blocs.
Hi varem entrar i va començar a descobrir aquest mon immens.
Benvinguda al mon dels “blocaires” amiga!.
Espero que de tant en tant, em facis una visita i t’entretinguis (entre “put” i “put” ), a llegir el meu bloc. Pensa que ara venen els mesos d’hivern i mooooolts dies no podràs jugar perquè el camp estarà glaçat o nevat o emboirat o moll.
Tindràs algun dia per dedicar-me’l a mi desprès?.
Hem d’anar al cinema, ja fa temps que no hi anem.
Hem de prendre un “capuchino” amb la seva nata i la seva xocolata, sense presses i parlant ( tu i jo en sabem molt d’axó).
Carmita: Gràcies per tot el que has fet per mi. En tots els mals moments t’he tingut al costat i en moltíssim de bons també.
Ne perdis mai la teva vitalitat, l’alegria de viure i la teva encantadora “mala llet”.
Una forta abraçada amiga!.