dilluns, 10 de novembre de 2008

el ball de la paperina


M’ha fet gràcia.

El meu germà Esteve hem telefona i al contestar jo al telèfon, va ell i hem diu:

Que tal jove?.
I ric perquè hem ve al cap una mena de vers que la mare ens recitava quan érem petits.

Jo que començo recitant el que recordo:

Jove d’amunt
(i l’Esteve contesta)
Jove d’avall
(i tots dos)
Voleu venir per aquí en avall?.
No, que tinc massa feineta!.
Quina feineta teniu?.
Rentar els plats i la bugadeta!.
On teniu el marit?.
A la plana de Vic.
Que us portarà?.
L’esmorzar.
Vos jove m’heu robat un gall!.
I vos una gallina!.
Ballarem el ball de la paperina
Ballarem el ball de la paperina….


I ja està. Això es el que l’Esteve i jo recordem d’aquesta “cançoneta” (ara en diríem un RAP) de la nostre infància.

No sabem si era ben be així, peró així l’hem cantada tots dos a una sola veu.

I riu que riuràs. I sempre s’acaben igual les converses amb l’Esteve. Rient. Rient i agafant records d’aquí i d’allà. Molts bons records!.
Un petonàs germanet.

3 comentaris:

sushi_news@yahoo.es ha dit...

Uuuuuauuu...els germans...tant necessaris! jo per sort en tinc 3 i tot i q estem a la mateixa empresa encara som BONS germans.
Conservem-los. Ptns a tots els germans q s'estimen.

Arda ha dit...

Ei Esther!. Jo tambè tinc tres germans.
La Mon i jo som les grans (som bessones), desprès ve l'Eulàlia que te tres anys menys, i el petit es l'Esteve que ens portem deu anys.
Amb l'Esteve (si està de bones ), la vida es un tip de riure!. Te un enginy innat per els jocs de paràules i ens avenim molt ell i jo.
Tenim molt "bon rotllo" tots....que duri!.
Una abraçada als teus germans tambè!.

Trencanous ha dit...

Un desig, que seguim ballant per molts i molts anys el ball de la paperina, i que no s'esvaeixi el somriure del nostre rostre.