diumenge, 1 de març de 2009

Dies de Carnaval


Aquests dies, poques son les poblacions que no celebrin el Carnaval amb la desfilada de carrosses, comparses, disfresses, música i xaranga.

I ahir, va ser el torn de Taradell.

I varem sortir a veure les disfresses i a gaudir aquesta festa precursora de la Setmana Santa. Com sempre (des que es torna a celebrar), una munió de criatures, gent jove, i no tant jove, ballaven al compàs de la música amb les seves disfresses, algunes de mes imaginatives que altres, i alguns amb mes traça que altres. Com en totes les "rues" de cada un dels pobles i ciutats on es celebren.

I jo, em reafirmo amb el comentari que any rera any, repeteixo als qui m'acompanyen i que ja estan farts de sentir.me dir el mateix:

No m'agradaria disfressar-me. No m'ha cridat mai l'atenció posar-me una disfressa.

Peró confesso que no es ben be veritat aquesta afirmació meva.

Si que m'agradaria participar del Carnaval........a Venècia!!.

Quina meravella de màscares i vestits espectaculars.

Aquest Carnaval si.

No se ben be si es per el misteri de les cares a cobert de les mirades alienes darrera les màscares, o per l'encant tant especial de la ciutat dels canals, però aquí si que voldria disfressar-me.

Perquè son autèntiques obres d'art i tenen una elegància i una riquesa espectaculars.

Ja ho tinc decidit.

Formarà part d'un altre dels meus projectes a realitzar algun dia......

Aniré al Carnaval de Venècia!!!.

(Em permeteu que somiï una mica oi?).

4 comentaris:

josep ha dit...

somia, però jo podria venir amb tu?

Arda ha dit...

Si, i tant però no et deixaré que et disfressis de Giaccomo Casanova eh?.
Recordes la nostra estada a Venècia?.
Tant de bo hi puguem tornar algun dia!.

Maria ha dit...

A mi també m'agradaria anar al de Venècia. Que m'hi voldreu?
La frase que repeteixes cada any tu, jo també la repeteixo, però també m'agradaria anar al Carnaval de Venècia, veure les màscares, els vestits, les llums dels canals, els palaus, ufff! ha de ser com un somni

Arda ha dit...

I tant. Els amics i amigues no fan mai nosa.
De moment, continuem somiant que no costa gens i es tant bonic!.