dijous, 26 de març de 2009

Ens acostem a la igualtat per fi?.....


M'ha cridat l'atenció i per axó ho explico.
Es la primera vegada que em passa quelcom semblant.
M'agradaria saber de qui va ser la idea.
Que es una bona idea?. No ho se, que cadascú opini lliurament. A mi, si mes no, m'ha fet il·lusió constatar que algú pensa en nosaltres les dones.
I en un lloc tan íntim.
Que voleu que us digui?.
No es el mateix fer les teves necessitats de cara a una pared de rajoles brutes i escantonades, o de cara a una porta guixada amb un munt de noms, frases i exabruptes desagradables i impossible d'abstreure's a la seva lectura.
No senyor, no es el mateix.
Avui he esmorzat a un bar d'un polígon industrial on hi van diàriament moltes persones a les que els agrada "l'esmorzar de forquilla i ganivet".
Homes i dones (molts mes homes), treballadors, que comença'n la jornada omplint el pap amb generositat, per allò de que s'ha d'anar ben alimentat per encarar la feina.
Hi he esmorzat jo també.
Hi he anat al lavabo.
I he estat contenta de no haver de llegir noms enllaçats per cors travessats per fletxes de Cupido, ni paraules grolleres escrites a la porta.
He fet el "pipí" molt de gust.
Davant d'un exemplar masculí de primera divisió vestit (desvestit seria mes exacte) de llenyataire.
Ei noies!.....alguna de vosaltres vol l'adreça?.....