divendres, 3 d’abril de 2009

matrimoni feliç


Qui diu que el matrimoni es el final de l'amor?.
Jo ho nego categòricament.
I si no, vegeu quin matrimoni mes feliç!.
Serrat-Sabina .... o Sabina-Serrat.
Un bon casament de dues àguiles imperials.
Una unió perfecte i perpètua.
I amb ells he volat alt, molt alt, fins als cims de l'amor a la música i a la poesia. De denúncia, d'esgarrada, de barri baix, de baixes passions i d'amors absoluts, de fina ironia, de versos robats i de versos prestats.
Gràcies mestres!.

3 comentaris:

Anastàsia ha dit...

La operació és senzilla :
1 geni + 1 geni = genialitat absoluta x 2

Arda ha dit...

He visitat el teu blog i veig que ets una "Serratista" impenitent....com jo, com tantes i tantes persones.
Tant de bo gaudim del mestre molts i molts anys.

Ana Gallardo ha dit...

Yo tambien soy Serratista impenitente por ósmosis materna. En casa, desde siempre, los discos de Serrat se esperaban y recibían con ansia. En castellano, esos si, pero igualmente magistrales. Ahora, tenemos la suerte de disfrutar "dos pájaros de un tiro"...