dijous, 2 d’abril de 2009

Cuina casolana


Avui després de fer un munt de kilòmetres de bon matí, (Andorra, el Vilar d'Urtx, Berga....) volíem ser a casa a l'hora de dinar per allò de menjar be i barat.
Peró estàvem cansats de tant cotxe, amb ganes d'estirar les cames i amb gana de posar-nos alguna cosa a l'estómac.
I ens hem proposat fer un dinar econòmic, per sortir del pas vaja. Qualsevol cosa ens anava be.
Hem parat a Bagà.
A l'atzar.
Hem vist un bar i com que plovia a bots i barrals i estava pràcticament davant d'on havíem aparcat, no ens ho hem pensat dues vegades i tampoc teníem massa on triar.
Tenien menú.
Tres primers, tres segons i....uns sis o set postres diferents.
Senzill i net, inclosos els lavabos (cosa d'agrair i dissortadament no gaire freqüent).
I el dinar?.
Fantàstic!. I per 7,-euros!.
Aquella cuina de les nostres avies. Sana, abundant i ben elaborada.
Un pa dels d'abans. Un vi negre de la casa (amb ampolla de vidre i tap de gasosa) amb un punt dolç molt llaminer.
Tomàquet amb gust de tomàquet (no es un acudit, no us ho penseu).
Mongetes del ganxet amb cloïsses.
I....be, no us vull fer venir salivera enumerant els plats, però estava ple de gom a gom i ens ha semblat que tenien una clientela assídua.
Hem dinat com uns reis!. I per catorze euros!!.
No hem busqueu mai al Bulli.....no hi seré.