Fem la primera nit a Carcassona. Pensem que val la pena aturar-nos en una ciutat que en Josep i jo ja coneixíem peró no ens feia res repetir la visita. Va valer la pena. La fortalesa es una meravella i si ets saps abstreure de la quantitat de gent que hi ha el mes d,agost, passes una estona deliciosa deixant-te portar a l,època dels càtars.
Dormim en una àrea especialment equipada per autocaravanes (axó es comú a França),
En un lloc privilegiat per contemplar l,imponent construcció.
Abans d,anar a dormir, fem una caminada per la ciutat moderna sense deixar de contemplar des de diverses perspectives, el meravellós espectacle de la ciutadella il·luminada.
En tornar a les autocaravanes…sorpresa!.
N,hi ha tantes, que la nostra “caseta dels cargols”, ha quedat “encaixonada” entre dues autocaravanes mes i no passa ni un bri d,aire. Fa moltísima calor..uf, quina nit ens espera!.
A la nostre esquerra, una família basca amb dues menudes que reclamen constantment el seu “aita”.
A la dreta, uns italians força sorollosos fins que s,en van a dormir. Abans peró preparen el navegador per la ruta de l,endemà i sentim una veu femenina que els va indicant: “destra” o “sinistra”, segons la ruta marcada.
Estem atapeïts, que hi farem!. Es l,inconvenient de les dates que hem triat per viatjar peró era o axó o quedar-nos a casa.
L,Esteve, la Diana i els nens, han tingut mes sort o mes “picardia”.
Ha col·locat el seu vehicle perpendicular a els altres i els ha quedat un lateral lliure…punyeters!!!.
Dormim en una àrea especialment equipada per autocaravanes (axó es comú a França),
En un lloc privilegiat per contemplar l,imponent construcció.
Abans d,anar a dormir, fem una caminada per la ciutat moderna sense deixar de contemplar des de diverses perspectives, el meravellós espectacle de la ciutadella il·luminada.
En tornar a les autocaravanes…sorpresa!.
N,hi ha tantes, que la nostra “caseta dels cargols”, ha quedat “encaixonada” entre dues autocaravanes mes i no passa ni un bri d,aire. Fa moltísima calor..uf, quina nit ens espera!.
A la nostre esquerra, una família basca amb dues menudes que reclamen constantment el seu “aita”.
A la dreta, uns italians força sorollosos fins que s,en van a dormir. Abans peró preparen el navegador per la ruta de l,endemà i sentim una veu femenina que els va indicant: “destra” o “sinistra”, segons la ruta marcada.
Estem atapeïts, que hi farem!. Es l,inconvenient de les dates que hem triat per viatjar peró era o axó o quedar-nos a casa.
L,Esteve, la Diana i els nens, han tingut mes sort o mes “picardia”.
Ha col·locat el seu vehicle perpendicular a els altres i els ha quedat un lateral lliure…punyeters!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada