dimecres, 27 d’agost de 2008


No puc deixar de fer una observació un xic curiosa i amb “deix” feminista.
Després dels dinars i en ruta una altre vegada per la premor del temps durant aquets 15 dies de viatge, les autocaravanes que ens creuàvem (que eren moltes, en podem donar fe), les conduíem les dones!.
I pregunto:
Menjàvem menys que els nostres companys?
Bevíem menys vi? (d,Aquitana es clar)
Les nostres digestions eren més lleugeres?
Era el nostre “instint maternal” el que feia que gaudíssim veient dormir la migdiada als conductors habituals dels nostres vehicles, mentre nosaltres estoicament suportàvem la somnolència de les primeres hores de la tarda?.
Ah!. Vet aquí el misteri…..
Dones: A l,hora de la migdiada, la carretera es nostre!!!.