Un denominador comú en les esglésies que veiem en els idíl·lics poblets de teulades grises i façanes de pedra, en la nostra ruta per la Bretanya francesa: Els campanars.
Son unes enormes piràmides, altes, molt altes i esveltes.
Criden l,atenció ja en la llunyania.
Son campanars prims i punxeguts que s,enlairen desafiants cap al cel.
Si els campanars, son les “plataformes d,enlairament” de les ànimes dels difunts camí del cel, segur que els francesos son els primers en arribar-hi. Si després entren o no entren, aquesta es una altre qüestió!.
Son unes enormes piràmides, altes, molt altes i esveltes.
Criden l,atenció ja en la llunyania.
Son campanars prims i punxeguts que s,enlairen desafiants cap al cel.
Si els campanars, son les “plataformes d,enlairament” de les ànimes dels difunts camí del cel, segur que els francesos son els primers en arribar-hi. Si després entren o no entren, aquesta es una altre qüestió!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada