Hi ha coses que les entenc, d’altres, que les vull entendre, algunes procuro entendre-les.
No estic fent un joc de paraules, no es aquesta la meva intenció.
Vull dir, que hi ha coses que ni vull, ni puc ni em dona la gana de voler entendre el perquè es fan.
El perquè les fan així, perquè no es que ho siguin de manera establerta, es que hom les canvia per el seu propi interès, el seu lluïment personal i mil i un motius mes. Tots ells rastres, sens dubte.
Avui he sentit l’himne dels JJOO de la Xina.
No en vaig tenir l’ocasió abans perquè estava de viatge i no vaig veure res de la cerimònia inaugural ni tampoc en vaig llegir res.
La veu de la cantant (que he endevinat una nena petita), m’ha deixat absolutament impressionada. He corregut a buscar a la “xarxa”, qui era aquesta menuda de veu prodigiosa i si m’era possible trobar la cançó.
I aquí comenta la meva decepció per la (bona feina?), en la cerimònia dels Jocs Olímpics.
La nena que va veure tot el mon en els seus televisors, cantant l’esmenta’t himne….era una colossal enredada!. La petita no n’és culpable, es clar, encara no, ja aprendrà el que l’hi estan ensenyant: a fingir, a mentir, a ser una “trepa”. I com ella, milions de menuts.
L’autentica cantant, la posseïdora d’una veu tan meravellosa, no es fotogènica. Te les dents separades, no es mou amb tanta naturalitat davant les càmeres. I el mes important: El país (la Xina) ha de ser representat per una bellesa, no per una noieta poc agraciada.
Peró l’hi heu pres la veu poca-soltes.
L’hi heu robat la il·lusió.
L’hi heu ensenyat que es dona mes valor a l’embolcall que al contingut, encara que aquest sigui un tresor.
Estúpids
No hi vull prendre part.
Per tu petita YANG PEIYI amb les teves dents separades, i la teva carona arrodonida: EL NOSTRE APLAUDIMENT I ADMIRACIÓ.
I per tu petita Lin Miaoke, sort en la vida. Que el destí et porti lluny de manipuladors i mentiders.
Si no n’heu tingut l’ocasió, escolteu la cançó i gaudiu amb la veu de la Yang. Recordeu la seva carona i mireu aquesta boqueta capaç d’emetre aquets sons meravellosos!.
No estic fent un joc de paraules, no es aquesta la meva intenció.
Vull dir, que hi ha coses que ni vull, ni puc ni em dona la gana de voler entendre el perquè es fan.
El perquè les fan així, perquè no es que ho siguin de manera establerta, es que hom les canvia per el seu propi interès, el seu lluïment personal i mil i un motius mes. Tots ells rastres, sens dubte.
Avui he sentit l’himne dels JJOO de la Xina.
No en vaig tenir l’ocasió abans perquè estava de viatge i no vaig veure res de la cerimònia inaugural ni tampoc en vaig llegir res.
La veu de la cantant (que he endevinat una nena petita), m’ha deixat absolutament impressionada. He corregut a buscar a la “xarxa”, qui era aquesta menuda de veu prodigiosa i si m’era possible trobar la cançó.
I aquí comenta la meva decepció per la (bona feina?), en la cerimònia dels Jocs Olímpics.
La nena que va veure tot el mon en els seus televisors, cantant l’esmenta’t himne….era una colossal enredada!. La petita no n’és culpable, es clar, encara no, ja aprendrà el que l’hi estan ensenyant: a fingir, a mentir, a ser una “trepa”. I com ella, milions de menuts.
L’autentica cantant, la posseïdora d’una veu tan meravellosa, no es fotogènica. Te les dents separades, no es mou amb tanta naturalitat davant les càmeres. I el mes important: El país (la Xina) ha de ser representat per una bellesa, no per una noieta poc agraciada.
Peró l’hi heu pres la veu poca-soltes.
L’hi heu robat la il·lusió.
L’hi heu ensenyat que es dona mes valor a l’embolcall que al contingut, encara que aquest sigui un tresor.
Estúpids
No hi vull prendre part.
Per tu petita YANG PEIYI amb les teves dents separades, i la teva carona arrodonida: EL NOSTRE APLAUDIMENT I ADMIRACIÓ.
I per tu petita Lin Miaoke, sort en la vida. Que el destí et porti lluny de manipuladors i mentiders.
Si no n’heu tingut l’ocasió, escolteu la cançó i gaudiu amb la veu de la Yang. Recordeu la seva carona i mireu aquesta boqueta capaç d’emetre aquets sons meravellosos!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada