divendres, 22 d’agost de 2008

En Pau i els vidrets de colors.


Hem passat el cap de setmana a Cambrils.
L’última setmana de vacances abans d’incorporar-nos a la rutina diària.
Ja fa una setmana que varem tornar del viatge per terres de França. Sembla mentida!.
Dels 15 dies passats amb les dues “casetes dels cargols” (altrament dites autocaravanes), en queden molts records i un munt d’anècdotes .
Peró aquest post va per en Pau.
El membre més jove de la colla dels cargols.
En Pau es una meravella de persona. Que te defectes?..i es clar que en te, peró jo no els hi se trobar, ves per on!.
En Pau col·lecciona vidrets de colors que troba a la sorra de les platges. M’explica que cada trosset de vidre, te la seva historia encara que no la podrem saber mai peró ens la podem imaginar o inventar.
Ves a saber de quin vaixell va caure l’ampolla que es va trencar en arribar a l’escull.
I deixa volar la seva portentosa imaginació, terres enllà…mars enllà. No te fronteres ni pàtria ni ports d’arribada. Només te centenars de vidrets de color arrodonits per l’aigua, el salnitre i els dies i dies de festeig amb la sorra.
Quan l’hi pregunto a en Pau perquè els col·lecciona, em diu molt seriós i una mica sorprès perquè jo no hagi endevinat una resposta tan evident:
Em fan feliç !.
I ara us dic un secret:
En Pau i els “vidrets” de ser feliç que l’hi regalen les ones, son el meu “Petit Príncep” particular i les seves particulars histories.
A les platges de la Llosa, a Cambrils, aquest cap de setmana he trobat forces trocets de felicitat per regalar-te Pau.
Ah!. Es cert, buscant-les i pensant en tu, he estat feliç!...