dilluns, 1 de setembre del 2008

Saint Girons a Les Landes (Aquitània)


Es la nostre segona nit a França.
Volem veure l,Atlàntic.
Arribem a Saint Girons sur Plage i …..oh sorpresa!. Tots els francesos, TOTS, son allà!.
Impossible moure’s, impossible trobar lloc per l,autocaravana.
Entre tots, estem acumulant un estrés important.
Reculem.
Trobem un càmping, COMPLET. Un altre uns quilometres mes enllà, COMPLET. Una parella de Guadalajara que també viatgen amb la seva “caseta dels cargols”, estan mes estressats que nosaltres: “Imposible acampar”, ens diuen, i reculem.
Anem fins a un poblet a uns 15 quilometres de Saint Girons. Aparquem al pàrking municipal peró ens fan marxar. Ens indiquen un càmping proper (10 o 15 Km.).
Arribem de fosc, amb cara de circumstàncies i molt cansats.
Per fi!. Podem quedar-nos al seu aparcament, pagant 20 euros (10 per persona) i axó ens dona dret a utilitzar les seves instal·lacions. Miro a la Diana i l,hi dic que ni en broma digui que son 4 a la seva autocaravana. 20 euros per dormir en un aparcament, em sembla un abús…axó si, tindrem vigilància durant la nit…..
BEN CERT …L,Esteve i la Diana ho poden comprovar.
Comença a ploure fort….molt fort.
Sopem i anem a dormir, demà serà un altre dia.
A les dues de la matinada, l,Esteve i la Diana (que no poden dormir), fan una “incursió” als lavabos del càmping. Per necessitat o per curiositat….ves a saber.
Tot es fosc, ni una llum enlloc.
Tot està en silenci.
De cop i volta….l,Esteve queda enlluernat per una llanterna a la cara.
I els “segurates” XXL del càmping, que amb una veu també XXL i “encanyonant-lo” am la llanterna, l,increpen mes que no pas el pregunten:
C,est vous le propietaire?. (referint-se es clar a l,autocaravana ).
I l,Esteve:
Oui, c,est moi.
I el “segurata”, sense deixar que les retines de l,Esteve es recuperin, torna a preguntar:
C,est votre autocaravane?
I l,Esteve (i aquí ve la part còmica que hi posa ell de la seva collita):
Monsieur; je suis un “ petit catalàn” inofensif. Sil vous plait, je voler aller a dormir tout suitte….d,acord?.
Finalment una mica esparverats per la mirada “o te vas o te doy” de la Diana, els XXL es retiren i l,Esteve va recuperant poc a poc la capacitat de veure sense tantes “estrelletes” dansant en les seves pupil·les.
Dormim tranquils.
Estem ben vigilats, sens dubte.
Bona nit!.

1 comentari:

Esteve Muntada Molas ha dit...

Si, si. Tot sembla molt simple, però l'encanonat vaig ser jo i no sabeu pas com ressonava la veu d'aquell personatge. Que ja li agradaria al Constantino tenir una profunditat com aquella!