dijous, 4 de setembre de 2008

la mama i les "bestioles"



No hem puc estar d’incloure una “pinzellada” en el meu bloc, en record de la meva mare.
Tenia passió per totes les bestioles del mon, ja volessin, reptessin, caminessin a quatre potes, nedessin…..tan era: ella els estimava a tots, cuidava qualsevol criatura que l’atzar poses a les seves mans.
Vull fer especial esment a la Daka, una gosa grossa de color de blat, que va arribar a casa una nit de tardor, famèlica, desnodrida i temorenca. Ens la varem quedar, la mama la va refer amb molta dedicació i molt d’amor, i els anys que va viure amb nosaltres, varen ser molt feliços per ella i per nosaltres molt tendres i alliçonadors.
Una altre de les seves “adoptades”, va ser l’Amiga.
Una gosseta poc agraciada, fruit d’un creuament d’un gos amb una guineu (axó dit per el veterinari ).
La va trobar perduda al bosc, també desnodrida i la va portar a casa.
I axó va ser una constant a la seva vida i de retruc a la nostra durant els anys d’infantesa i l’adolescència fins que cadascú de nosaltres va deixar el “niu”.
Avui, escanejant diapositives familiars, he trobat un altre dels “adoptats” per la mare i el vull incloure al bloc.
El procés era sempre el mateix, excepte en el cas de les gosses:
Trobava un animalet malalt, ferit o perdut.
El portava a casa (encara em sorprèn com es deixaven tocar i cuidar per ella).
Es dedicava a curar-los, alimentar-los i el que calgués fer en cada cas.
Els teníem en un lloc tranquil i no ens deixava que els molestéssim. Podíem ajudar-la, es clar, ens involucràvem en el “rescat”…..peró deixava ben clar que no es tractava d’un joc sinó d’un deure envers els nostres amics desvalguts.
Son innombrables les fotografiés que estic recopilant amb la mama i els seus animalons.
M’he proposat fer un àlbum tan sols amb aquestes fotos. Encara hi tinc una bona feina perquè tan sols tinc escanejades fins l’any 1981 i la mare va morir el 1997….queden encara moltes “troballes” o axó espero.
Mama: on siguis, segur que estàs voltada dels teus estimats amics.
L’enyorem!.

3 comentaris:

Lluna ha dit...

Amb tot el que ens expliques de la teva mare, estic segura que va ser una gran dona

Ximo ha dit...

Brindo per ella

Trencanous ha dit...

I el falciot, el mussol, la mustela, els conills de bosc, la tortuga, aquell ocell d'aiguamoll que no aconseguirem reconèixer...
I els meus ulls negats de llàgrimes al recordar i sentir de nou, com sovint em passa, l'enyor.