dijous, 11 de setembre de 2008

AÍNA


La petitona ja ha fet mes de la meitat del camí per arribar als braços dels seus pares.
Ja dona cops de peus….”ei que soc aquí dins, calentona i feliç”.
Levita pel líquid amniòtic del ventre de la seva mare.
Somriu, es “mama” el dir polze d’una de les seves manetes en un gest de succió no aprés peró vital.
S’estira i s’arronsa aprofitant l’espai que dia a dia s’anirà fent mes estret. El que ella no sap, es que l‘espai anirà creixent peró ella també i arribarà a ser incòmode….serà el moment de sortir de l’úter matern, tan acollidor.
Ostres!...el mon per fi.
La llum, els sorolls, les olors, el calor i el fred……
No t’amoïnis petitona: Som tots aquí esperant la teva arribada.
Mentrestant Aïna, deixat gronxar per la cadència del caminar de la teva mare.
Ja ho veuràs, ho notaràs, la mare anirà caminant com una “barqueta” perquè els seus passos siguin plaents per tu.
Dormirà de panxa enlaire perquè no t’hagis d’estar encongida en un recó del seu ventre.
I desitjarà cada dia mes, que arribi el meravellós instant de veure’t i tocar-te i alletar-te i gaudir l’una de l’altre en una comunió única.
Fins al Gener preciosa.
Ah!. Ben mirat, seràs tu qui decidirà quan.
Si ets impacient, potser arribes abans d’estrenar any…sinó, t’ho prendràs amb calma i deixaràs el protagonisme als Mags d’Orient….Ves a saber.
Sigui quan sigui….Benvinguda!!.