De nou, l’anecdotari del viatge per França:
Som a La Rochelle.
Preciosa ciutat. Hem trobat un aparcament d’autocaravanes fantàstic (vive la France). Es baratíssim, només 6 euros al dia i ens hi podem estar el temps que calgui. Per mes comoditat per els turistes “autocaravaners”, hi ha una “navette” (petit autobús elèctric), GRATUÏT, que surt cada deu minuts del pàrking i ens deixa al centre del port.
Repeteixo: “vive la France”!.
I ara, l’anècdota protagonitzada (com no) per l’Esteve.
Ens convé rentar roba i veiem una bugaderia molt a prop don som. Es tancada perquè es festiu peró demà anirem a fer la bugada.
L’endemà, en Josep, agafa la moto petita i carrega l’Esteve, el “farcell” de roba bruta i…..a rentar s’ha dit.
Els descarrega a tots dos (a l’Esteve i la roba) a la porta de l’establiment que en aquell moment es ple de francesos que fan anar les respectives màquines en unes espirals coloristes i sorolloses.
Entra l’Esteve….
Se sent un “espetec” i les màquines com una de sola, deixen de funcionar!...
Els francesos es miren l’Esteve….ell se’ls mira a ells amb cara de “que passa”?. Ells el miren amb cara de “que coi has fotut”?.
I comencen a rondinar i continuen “regardant” l’Esteve per fer-lo sentir culpable de ves a saber que.
Les màquines que no renten i ni un telèfon enlloc per contactar amb el propietari i avisar del problema.
Creix l’estat d’indignació popular……”Es prepara una nova Revolució Francesa i perilla el meu coll”? (pensa l’Esteve). I decideix “llançar la tovallola”, els tovallons, tovalles, pantalons i samarretes, mitjons, calçotets i demés objectes tèxtils susceptibles de ser rentats i torna sense entretenir-se ni mirar enrere com a home prudent que es ( i acompanyat de la bogada encara bruta, home una mica pudent) i com un “no heroi” es bat en retirada cap a la seguretat del campament de les casetes dels cargols.
Som a La Rochelle.
Preciosa ciutat. Hem trobat un aparcament d’autocaravanes fantàstic (vive la France). Es baratíssim, només 6 euros al dia i ens hi podem estar el temps que calgui. Per mes comoditat per els turistes “autocaravaners”, hi ha una “navette” (petit autobús elèctric), GRATUÏT, que surt cada deu minuts del pàrking i ens deixa al centre del port.
Repeteixo: “vive la France”!.
I ara, l’anècdota protagonitzada (com no) per l’Esteve.
Ens convé rentar roba i veiem una bugaderia molt a prop don som. Es tancada perquè es festiu peró demà anirem a fer la bugada.
L’endemà, en Josep, agafa la moto petita i carrega l’Esteve, el “farcell” de roba bruta i…..a rentar s’ha dit.
Els descarrega a tots dos (a l’Esteve i la roba) a la porta de l’establiment que en aquell moment es ple de francesos que fan anar les respectives màquines en unes espirals coloristes i sorolloses.
Entra l’Esteve….
Se sent un “espetec” i les màquines com una de sola, deixen de funcionar!...
Els francesos es miren l’Esteve….ell se’ls mira a ells amb cara de “que passa”?. Ells el miren amb cara de “que coi has fotut”?.
I comencen a rondinar i continuen “regardant” l’Esteve per fer-lo sentir culpable de ves a saber que.
Les màquines que no renten i ni un telèfon enlloc per contactar amb el propietari i avisar del problema.
Creix l’estat d’indignació popular……”Es prepara una nova Revolució Francesa i perilla el meu coll”? (pensa l’Esteve). I decideix “llançar la tovallola”, els tovallons, tovalles, pantalons i samarretes, mitjons, calçotets i demés objectes tèxtils susceptibles de ser rentats i torna sense entretenir-se ni mirar enrere com a home prudent que es ( i acompanyat de la bogada encara bruta, home una mica pudent) i com un “no heroi” es bat en retirada cap a la seguretat del campament de les casetes dels cargols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada