dissabte, 20 de setembre de 2008

El Mont Sain Michel



Impressionant i espectacular!!.
De sempre m’ha agradat molt l’arquitectura i aquesta construcció que sembla sortir de l’oceà, es una meravella.
No està en una muntanya, ELLA es la muntanya!.
Te una estructura majestuosa, i impactant.
Ens produeix a tots un efecte visual que recordarem sempre, segur, i es que apareix en la llunyania de sobte, com un miratge o com un encanteri.
Per fer la seva aparició més màgica si cap, l’enorme construcció, s’ha envoltat d’una boirina tènue que amb la llum del capvespre, l’hi dona un aspecte fantasmagòric.
Es senzillament magnífica!.
Ens acostem a l’esplanada que porta cap a la fortalesa i que està plena d’autocaravanes i de cotxes. Hi ha un avís de perill per les marees. En segons quina època de l’any, el pàrking queda negat per les aigües de l' Atlàntic.
Es molt perillós aventurar-se per els voltants del Mont Saint-Michel sense un guia que conegui molt bé el terreny. De fet, està expressament prohibit per la quantitat de llocs on la sorra del terra es una trampa mortal. Axó encara fa que aquest lloc de la Normandía, tingui un atractiu afegit: el del risc de l’aventura.
Les marees, son molt sobtades i com explica l’anecdotari local, una ona gegantina, va ser més ràpida en arribar a la riba, que el galop d’un cavall.
Sigui com vulgui, ens ha captivat el lloc.
Hem arribat plovent a bots i barrals i busquem lloc per dormir per fer la visita l’endemà.
La temperatura es de 18º i després de la calor que hem pasat els darrers dies, s’agraeix aquesta “fresqueta”.
Al matí següent, fa un temps una mica gris, amb molt de vent peró no plou.
Fem la visita al “castell-monestir-fortal.lesa” i ens captiva de nou.
A la part baixa, una munió de botigues, restaurants, i tot el que es pugui imaginar de cara al turisme. Axó provoca una mena de desencís que va desapareixent a mesura que ens enlairem més i més.
De sobte, sembla que la gent sigui molta menys, els espais son enormes i la construcció imponent. Contemplem l’oceà des dels quatre punts cardinals i gaudim de la vista que ens ofereix la enorme atalaia.
Els cotxes, les autocaravanes, i no diguem la gent, son petites taques de color sota nostre. I una curiositat:
En aquesta zona de la Normandía, hi ha molts xais, la carn dels quals, es molt apreciada pel fet que l’herba que mengen, és salada perquè creix en una terra on s’hi filtra l’aigua de l’Atlàntic.
Pernoctem en una àrea preciosa de gespa verda i voltada d’una tanca vegetal que ens dona sensació d’intimitat. Veiem el Mont Saint-Michel il·luminat i esplèndid.
Aquesta nit serà especial perquè el lloc te màgia….Bona nit!.

1 comentari:

Luthien ha dit...

La veritat és que impressiona veure com va pujant la marea des de dalt de tot, i haver de córrer per anar a buscar el bus jejeje.

Em va agradar molt, i s'ha de repetir, quan tingui diners i temps, o sigui d'aquí molt....