ESPRIU

........

Peró no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car soc també molt covard i salvatge

i estimo a mes amb un desesperat dolor

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria......

El meu marit i l'aspiradora......un "amor" impossible.

El meu estimat marit, va tenir la sort de poder-se pre-jubilar als cinquanta set anys, el Febrer de l'any passat.

O sigui:

Fa uns mica mes d'un any, que l'aspiradora i jo, el perseguim, l'assetgem, l'hem arribat a "acorralar" literalment, jo l'hi he demanat per activa i per passiva que col·laborés amb mi, en aquesta tasca quotidiana.

.-La feina de casa s'ha de compartir (li dic absolutament convençuda de que les coses han de fer-se conjuntament).

I finalment....HO HA ENTÈS !!. No m'ho puc creure!. Ha costat tot un any però finalment està disposat a col.laborar.

Trec l'aspiradora de l'armari...... ei, on va?...s'escaqueja una altre vegada?....no,no. Diu que ja torna de seguida....esperem que sigui veritat i compleixi el que ha promès.

Tarda tan sols deu minuts!.

Ve eufòric i feliç i em fa saber que "m'ha comprat" un regal. El tindré dilluns a la tarda.

.-Estàs contenta?, em diu.

.-Si, molt, (contesto no massa convençuda de que el regal sigui només per mi).

Miro la meva estimada aspiradora. Penso en els anys i anys que fa que nosaltres dues si que hem col.laborat a tenir la casa el mes neta possible, m'emociono, deixo caure un llagrimeig (sobre l'aspiradora, es clar), i l'hi faig saber que ella, també te dret a la prejubilació....

Em sembla que m'ha somrigut.....imaginacions meves, es clar!.

Llibres i roses - Sant Jordi

El meu llibreter "de sempre", es diu Jordi. La llibreria es a la Plaça Major de Vic, un lloc preciós amb l'encant especial que tenen tants racons de Catalunya.

I cada any, quan s'acosta la diada de sant Jordi, vaig a veure que em recomana. De fet, el vaig a veure sovint, xafardejo, pregunto, m'informa i parlem de llibres.

M'agrada acostar-me de tant en tant i solo comprar el llibre que ell em recomana. Perquè?: Doncs, perquè fins ara, mai m'ha decebut ans al contrari, he descobert gràcies al seu coneixement literari, llibres magnífics, autors que m'eren desconeguts i dels que ara en tinc mes d'una de les seves obres.

Aquest any he regalat "El mejor amigo del oso" (no està editat en català) de Arto Paasilinna. Me'l va recomanar la meva amiga Lina que es una lectora empedreïda i els seus consells paga la pena tenir-los en compte.

A mi m'han regalat (jo no em conformo nomes amb la rosa, je,je) "El que el dia deu a la nit" de Yasmina Khadra, pseudònim de Mohamed Moulessehoul, ex comandant de l'exèrcit algerià i actual director del Centre Cultural algerià a França.

Es un dels llibres recomanats per en Jordi. M'agradaria que el poguéssiu sentir parlar de llibres. El seu entusiasme es encomanadís. Coneix i estima la seva feina i es, sens dubte, un enamorat de la lectura.

Vull felicitar a tots els Jordis i Jordinas i de manera molt especial a en Jordi de la llibreria de la Plaça Major de Vic.

També una felicitació a tots els catalans i catalanes en el dia del nostre Patró i a tots els lectors i lectores, amants de la bona literatura.

Bona jornada del "llibre i la rosa" a tots!.

ABDOMINALS

El cap de setmana al càmping, sol ser una festa. Sobretot si hi ha l'Ignasi. Es una d'aquestes persones que et fa riure sense voler, o que sense voler, fa riure.

Nosaltres anem sempre "per lliure" amb l'autocaravana, però de tant en tant, ens agrada visitar els amics campistes i passar un parell de dies amb ells.

Dissabte ens varem retrobar per primer cop aquesta temporada i inevitablement, va sortir el tema de lo be que ens ha provat l'hivern.....

Com sempre hi ha qui està en plena "operació biquini", qui es mentè mes o menys dintre del seu pes i qui ha guanyat uns quilos de mes.

I vinga parlar de l'edat, del molt que costa perdre uns miserables grams, de que s'han de fer molts sacrificis i t'has d'estar de moltes coses que t'agraden si vols conservar la línia, etc. etc.

L'Ignasi, anava escoltant la seva dona, la seva cunyada, les seves amigues i veïnes del càmping, sense perdre's ni una coma de la conversa i amb cara d'estar-so passant la mar de be. Ell, que llueix amb orgull, una generosa "tripa cervecera".

I com que algú menciona el seu estomac prominent, ell, es posa seriós de cop i diu molt convençut:

.-Ai coi de dones!. Esteu entusiasmades amb els que porten la "rajola de xocolata" a l'estomac i a mi, em critiqueu perquè hi guardo la "capsa dels bombons"!!.

Rialla general i fi de la tediosa conversa. Be per l'Ignasi!.

Estiguem mes prims o mes grassos quan arribi l'estiu; L'important es, que arribi!.

Curset de cuina amb Thermomix

Aquesta màquina i jo, estem entrant en una relació de ple enamorament (jo estic enamorada de la màquina; ella de mi....no ho puc saber).

La Maria, la meva "assessora" i amiga, n'està molt orgullosa de la meva creixent admiració i o dependència de la màquina que ho cuina TOT!.

A part del tortell de Reis que surt fantàstic, la coca de Sant Joan extraordinària, els canelons, les cremes, el caramel·litzat de pebrots amb formatge Philadelphia i un llarg etcètera, avui hem vist fer i hem tastat:

Crema de pebrots del "Piquillo"

Fideuà

Pollastre amb escabetx i tonyina amb escabetx.

Truita de patates.

Crema blanca amb taronja i maduixes.

Coca de forner.

I una sangria!.....hips!!...quina sangria.....que bona, hips!!.....molt, molt, hips, bona......HIPS !!!!!!

Voleu la recepta de la sangria?.

Demaneu-mela. Us la penjaré al blog, quan aquest coi d'ordinador s'estigui quiet!. Hips...

Il periccolo numero uno

M'agradava quan desprès d'un dur hivern, els senyors publicitaris del Corte Inglès, ens feien saber que ja era Primavera!.

Encara em va agradar mes, una temporada en que em podia mirar al mirall cada matí (de Primavera, es clar), i creure'm que era "La inspiración del Corte Inglés"!.

Peró.....em nego en rodó, a ser "Il periccolo numero uno"!.

Jo diria (i sense por a equivocar'me gaire), que moltes vegades, aquest perill número u, es.....

La Publicitat!!!.

UN HOME DE SENY

El meu estimat i admirat pare, sempre te tendència a catalogar les persones per les seves qualitats mes destacables.

Tinc l'orgull de dir, que poques, molt poques vegades, l'hem sentit criticar ningú. Jo penso que el que mes practica en la seva vida diària, el meu pare, es el respecte envers els altres.

Als seus envejables 84 anys, es un gran conversador, de ment clara , de bon criteri i capacitat d'anàlisi. Es un goig compartir una vetllada amb ell.

En la seva vida professional, que va durar fins els 75 anys, el meu pare va dirigir una empresa on hi va deixar tota una vida de treball, sacrifici, dedicació, responsabilitat, i un sens fi de preocupacions, maldecaps i angoixes.

En aquest camí, va tenir una companya i una còmplice immillorable; la meva mare.

Amb tot això, vull dir, que veig moltes similituds amb el "tarannà" del meu pare i el d'en Pep Guardiola. He escoltat les declaracions del "mister" novament (ja les vaig sentir ahir desprès del partit), i no se'm acut res mes que dir que es un HOME DE SENY !.

Com segur que diria el meu pare. Sense mes adjectius qualificatius.

ES UN HOME DE SENY...(com també ho es el meu pare).

Humor negre

Rebo una trucada al mòbil, a les onze del matí, mentre estic triant unes torratxes per el jardí de casa, en una botiga de la Bisbal d'Empordà.
Es la Mon, la meva germana bessona.
.-On ets?- Em diu
.-A la Bisbal d'Empordà, comprant torratxes.-L'hi contesto.
I ella:
.-Encarrega una placa de ceràmica per mi, ja que hi ets, aprofita el viatge.
I jo que l'hi dic en to de broma, es clar:
.-Una làpida t'encarregaré!.
Es posa a riure i em diu:
.- D'acord, però hi vull aquesta inscripció:

"Rip, Rip,Rip.....HURRA!!.

I ara, la que ric amb ganes, soc jo. M'ha fet gràcia l'ocurrència de la Mon. De tant en tant, te bones "sortides" aquesta germana meva.

Ei Mon; et prometo que ho tindré en compte en un futur molt, molt i molt llunyà....

MESSI

Aquest home ha fet el miracle!.

Aquest home ho ha aconseguit!.

Aquest home es un mag!.

No tinc paraules!.

En Messi ha fet que JO parli de futbol!!!!.

Salou......i la "mala llet".

Si senyor. Mala llet es el que m'agafa cada vegada que veig i sento les noticies del que està passant a Salou.

Que conegui i estimi la Costa Daurada per qüestions sentimentals, no hi te res a veure o molt poc. El que si que puc dir que m'encén la sang, es veure com es permet a uns energúmens, aquest comportament incívic, insolidari, bestia (amb perdó de les besties que son molt mes respectuoses), descervellat, imbecil, destructiu i autodestructiu ....no acabaria mai us ho prometo, de buscar adjectius per aquests impresentables i la seva conducta.

Soc dona de pau....però que no em trepitgin l'ull de poll!.

Us asseguro que si fos veïna de Salou, proposaria a tots els meus convilatans, fer un boicot a l'Ajuntament, la Guàrdia local, els Mossos d'Esquadra locals i a totes les autoritats (desautoritzades per els energúmens i el seu comportament), i no pagaria ni un euro dels impostos municipals.

Si no vetllen per el benestar dels veïns, tampoc es mereixen ni els càrrecs que tenen, ni els diners que en treuen.

Se'm posa una "mala llet", una "mala baba", una ràbia que us asseguro que em faria actuar amb la política del "dent per dent".

Se'm estan acudint una quantitat de maneres, de fer que els passi la borratxera de cop.....

No hi ha dret coi!. I son universitaris!!. Es a dir; persones amb una formació (se suposa).

Que Deu ens empari, el dia que vinguin en estol (o en "manades"), els considerats "la púrria" del país. Del que sigui. Tan se val, anglesos, francesos, alemanys, italians o del nostre propi país.

Davant la passivitat i la inoperància de les nostres autoritats i l'impotencia dels ciutadans.....

Que els Deus ens ajudin !!!!!!.

El meu germà Esteve.

Llegint un post d'en garbi24 en que juga amb les "frases fetes" i amb els "jocs de paraules",d'una manera subtil i divertida, m'ha vingut a la memòria el meu germà petit i les seves particulars reflexions sobre la nostre llengua.

Ara ja te mes de quaranta anys i la seva fina ironia, la seva agilitat a l'hora de "treure punta" a qualsevol cosa que es digui, la seva manera de fer acudits de qualsevol situació, de desdramatitzar, de (en definitiva)de fer-nos riure fins a plorar i demanar-li clemència per les nostres pobres i desencaixades mandíbules, es va aguditzant amb l'edat. Dono fe però, que aquesta seva manera de ser, ja ve de lluny. De quan tan sols era un nen petit.

Esteve; vols que et peli una taronja?. I ell contestava seriós:
.- Ja ho està de pelada. Despelala!. (em sembla que aquesta paraula no figura al diccionari).

Si dèiem que el papa portava el volant del cotxe, ell contestava:
.- Es diu "guiant"!. Els "volants" son d'els avions home!.

De les vacances, en deia "vagant-ces" doncs es tractava de "fer el vago" oi?.

Si ens sentia dir: "fa fred" també ens contradeia.
.-El fred no es fa, el fred es te!.

I com aquestes.....tantes i tantes que ens feien riure i ell no entenia perquè rèiem tant, l'abraçàvem i dèiem: Ai senyor!.

I es que a mes a mes, es el petit de quatre germans i l'únic nen.

El mimat, es clar!.

Va per tu Esteve. No canviïs mai, m'ho promets?.

La Mona de Pasqua.

Com a tantes llars Catalanes, de Ses Illes i del Llevant Espanyol, avui hem menjat la "Mona".

De fet, avui hem menjat la tercera Mona d'aquestes vacances. Això ja no es el que era!.

Si volem trobar-nos Padrins i Fillols per complir amb aquesta dolça tradició, resulta que ens veiem "obligats" per un problema d'agendes, a avançar el regal de la Mona de Pasqua a el dissabte Sant, a el diumenge de Resurrecció, o fins i tot a la nit del divendres.

No crec que sigui cap "sacrilegi". Manen les vacances de cadascú i la impossibilitat geogràfica i numèrica, de reunir-nos tots d'una sola "tongada".

La d'avui ha sigut la de casa el meu pare Esteve. Ell es el Padrí del Pau, el mes petit dels seus nets i acostuma a convidar-nos a tots.

Hi havia un enorme ou de xocolata per en Pau i un de petit per cadascú de nosaltres. La "tortada" era bonìssima, molt suau i que no ens ha "enfarfegat" gens.
Un bon cava i una bona conversa de sobretaula amb rialles i bon humor. Que mes es pot demanar?.

Res mes. Oi que no?.

Bona Pasqua a tots!.

ANIVERSARIS

Aniversaris.

Tothom te els seus dies especials per un o altre efemèride en la vida de cadascú. Son aquests dies en que ens ha passat quelcom important.

Avui es un d'aquests dies marcats per sempre en el meu calendari particular per un doble motiu; un de feliç i un de trist.

Ironies de la vida. Un quatre d'Abril, vaig viure l'experiència mes gran que tenim la sort de experimentar les dones: la maternitat.

Al cap de vint anys, un altre quatre d'Abril, em va tocar passar el tràngol de veure morir la meva mare.

Recordo molt be aquell dia. Recordo mol be les hores prèvies a el final que ja es veia imminent de la meva mare. L'angoixa, la tristesa de veure com s'ens en va una persona puntal en la nostra vida. Avui fa tretze anys i encara l'enyoro.

Havien estat dies i dies de lluita contra la malaltia que al final ens va guanyar la partida i que ens havien deixat a tots atordits, cansats i desconsolats.

Peró era l'aniversari del meu fill!. I a demès eren els seus vint anys. Tothom recorda segurament l'important que es entrar en una nova dècada. Vint anys!. Un home amb totes les de la llei!!.

I, recordo, que vaig sortir del tanatori sense saber ben be on anava. Volia trobar un regal per el meu fill. No podia deixar passar el dia sense fer-li saber que a pesar de tot, era el seu dia.

I cada any, cada quatre d'Abril, parlo de nou amb el record de la meva mare i se que ella m'entén quan li dic:
.-Avui es l'aniversari d'en Quim mama. Oi que me'l vetllaràs i també a la seva germana i les meves netes?. (ja se sap, es llei de vida, cada any l'hi encomano mes feina).

I tinc la certesa que ella m'escolta.

He trobat una de les poques fotografies en que estan tots dos sols. La iaia Montserrat, te el Quim en braços i es veu el seu reflex en una làmpara.
Per mi, particularment, es una foto molt emotiva. Per això la incloc en el post.

Avui es l'aniversari del meu fill gran. Avui en Quim fa trenta-tres esplèndids anys.

Moltes felicitats fill!!.

Avis i iaies....."xafarranxo" de combat !!.

Atenció avis i iaies.

Ja tenim aquí les vacances de Setmana Santa.....o sigui: Batallons, a formar!!.

Ha arribat l'hora de l'acció!.

Ens hem d'Organitzar, Sindicar o Federar.

Hem de reivindicar cursets per tal de saber:

A).Plegar i desplegar cotxets en temps rècord.

B).Muntar i desmuntar les cadiretes del cotxe (aquests estris endimoniats).

C).Lligar i deslligar les criatures sense perdre la meitat de les ungles i treure els petits del cotxe sense que perillin els seus caparrons.

D).Aprendre a fer "slalom" sortejant obstacles, pujar i baixar voreres i fer equilibris sobre quatre rodes quan aquestes (les voreres) son quasi-ve inexistents.

E).Fer una "posta a punt" dels nostres genolls, braços, esquenes, cervicals i demès parts del cos, susceptibles a patir lesions per un sobre esforç puntual.

F).Un "mini-curset" de com menjar en temps rècord i amb un nadó a la falda que intenta fer que quelcom tant rutinari, sembli una odissea.

G).Resistir al xantatge emocional dels "morrets" i les llàgrimes.

H).Repassar els contes i les cançons infantils que teníem tant ben sabudes fa uns anys.

I).Recordar que un petó i un "sana, sana, culito de rana....", curen la major part de les ferides dels menuts.

J).Memoritzar el següent: "Seguiré les instruccions donades per els seus pares i no prendré decisions sense consultar".

K).Com prendre un cafè o dos per mantenir-se despert, sense tornar a caure en l'addicció a la cafeïna que el metge ens ha prohibit des de la menopausa (a les iaies, es clar).

L).Aprendre (re-aprendre, mes aviat) a reaccionar amb celeritat, davant la irresistible atracció que senten els nostres nets, per els llocs alts, els objectes punxants, les coses que tallen, les que cremen etc.

I el mes important de tot:

Suplir amb molt d'amor i molta paciència, la falta de l'energia que teníem quan érem mes joves i tan sols érem pares i mares.

Avis i iaies.....

Endavant i ànims que tornaran els dies d'escola i guarderies i llavors nosaltres....farem vacances !!!.