dimarts, 27 d’abril del 2010

ESPRIU


........

Peró no he de seguir mai el meu somni

i em quedaré aquí fins a la mort.

Car soc també molt covard i salvatge

i estimo a mes amb un desesperat dolor

aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria......

3 comentaris:

Esteve Muntada Molas ha dit...

A què ve això? reacció a la incomprensió espanyola?.
Espriu ja ho era de desconfiat, el que va escriure, tot i semblar un crit d'esperança, estic segur que, o llavors, o més endavant, es va acabar convertint en un saber de la impossibilitat d'aquesta forçada... convivència?, no. Submissió!.

Agnès Setrill. ha dit...

Comparteixo els mateixos sentiments que tu.


Sort!
I visca Catalunya! (A pesar de tot)

Garbí24 ha dit...

si no aixequem un mur no ens en sortirem.
La vaca dona massa llet per deixar-la anar a pasturar lliure.