diumenge, 4 d’abril de 2010

ANIVERSARIS


Aniversaris.

Tothom te els seus dies especials per un o altre efemèride en la vida de cadascú. Son aquests dies en que ens ha passat quelcom important.

Avui es un d'aquests dies marcats per sempre en el meu calendari particular per un doble motiu; un de feliç i un de trist.

Ironies de la vida. Un quatre d'Abril, vaig viure l'experiència mes gran que tenim la sort de experimentar les dones: la maternitat.

Al cap de vint anys, un altre quatre d'Abril, em va tocar passar el tràngol de veure morir la meva mare.

Recordo molt be aquell dia. Recordo mol be les hores prèvies a el final que ja es veia imminent de la meva mare. L'angoixa, la tristesa de veure com s'ens en va una persona puntal en la nostra vida. Avui fa tretze anys i encara l'enyoro.

Havien estat dies i dies de lluita contra la malaltia que al final ens va guanyar la partida i que ens havien deixat a tots atordits, cansats i desconsolats.

Peró era l'aniversari del meu fill!. I a demès eren els seus vint anys. Tothom recorda segurament l'important que es entrar en una nova dècada. Vint anys!. Un home amb totes les de la llei!!.

I, recordo, que vaig sortir del tanatori sense saber ben be on anava. Volia trobar un regal per el meu fill. No podia deixar passar el dia sense fer-li saber que a pesar de tot, era el seu dia.

I cada any, cada quatre d'Abril, parlo de nou amb el record de la meva mare i se que ella m'entén quan li dic:
.-Avui es l'aniversari d'en Quim mama. Oi que me'l vetllaràs i també a la seva germana i les meves netes?. (ja se sap, es llei de vida, cada any l'hi encomano mes feina).

I tinc la certesa que ella m'escolta.

He trobat una de les poques fotografies en que estan tots dos sols. La iaia Montserrat, te el Quim en braços i es veu el seu reflex en una làmpara.
Per mi, particularment, es una foto molt emotiva. Per això la incloc en el post.

Avui es l'aniversari del meu fill gran. Avui en Quim fa trenta-tres esplèndids anys.

Moltes felicitats fill!!.

3 comentaris:

garbi24 ha dit...

Els anys passen i nosaltres a cavall de ells, l'única cosa que podem fer es gaudir-los encara que de tant en tant ens portin coses dolentes.
Per molts anys, amb un somriure i amb un record de per vida

Carlos l'Humil ha dit...

Jo també recordo la data. Encara amb dolor. La mort de la Montserrat, i especialment per el meu pare, va ser un sotrac físic.
Quan van cremar la montanya de Montserrat, el monjo Agustí Altisent va escriure aquell article "Encara ens queden els monjos"
De la Monserrat ens queden moltes coses.

Luthien ha dit...

Sé que avui és un dia agredolç per tu guapa, però des d'aquí una abraçada ben forta!!!

Jo avui ja l'he felicitat a en Quim, ara l'estirada d'orelles me la guardo per quan el vegi, que sino encara rebré jejeje.

Cuida't molt!!!!

Records per tu, i pel Josep.