dilluns, 5 d’abril del 2010

La Mona de Pasqua.


Com a tantes llars Catalanes, de Ses Illes i del Llevant Espanyol, avui hem menjat la "Mona".

De fet, avui hem menjat la tercera Mona d'aquestes vacances. Això ja no es el que era!.

Si volem trobar-nos Padrins i Fillols per complir amb aquesta dolça tradició, resulta que ens veiem "obligats" per un problema d'agendes, a avançar el regal de la Mona de Pasqua a el dissabte Sant, a el diumenge de Resurrecció, o fins i tot a la nit del divendres.

No crec que sigui cap "sacrilegi". Manen les vacances de cadascú i la impossibilitat geogràfica i numèrica, de reunir-nos tots d'una sola "tongada".

La d'avui ha sigut la de casa el meu pare Esteve. Ell es el Padrí del Pau, el mes petit dels seus nets i acostuma a convidar-nos a tots.

Hi havia un enorme ou de xocolata per en Pau i un de petit per cadascú de nosaltres. La "tortada" era bonìssima, molt suau i que no ens ha "enfarfegat" gens.
Un bon cava i una bona conversa de sobretaula amb rialles i bon humor. Que mes es pot demanar?.

Res mes. Oi que no?.

Bona Pasqua a tots!.