dissabte, 24 d’abril del 2010

El meu marit i l'aspiradora......un "amor" impossible.


El meu estimat marit, va tenir la sort de poder-se pre-jubilar als cinquanta set anys, el Febrer de l'any passat.

O sigui:

Fa uns mica mes d'un any, que l'aspiradora i jo, el perseguim, l'assetgem, l'hem arribat a "acorralar" literalment, jo l'hi he demanat per activa i per passiva que col·laborés amb mi, en aquesta tasca quotidiana.

.-La feina de casa s'ha de compartir
(li dic absolutament convençuda de que les coses han de fer-se conjuntament).

I finalment....HO HA ENTÈS !!. No m'ho puc creure!. Ha costat tot un any però finalment està disposat a col.laborar.

Trec l'aspiradora de l'armari...... ei, on va?...s'escaqueja una altre vegada?....no,no. Diu que ja torna de seguida....esperem que sigui veritat i compleixi el que ha promès.

Tarda tan sols deu minuts!.

Ve eufòric i feliç i em fa saber que "m'ha comprat" un regal. El tindré dilluns a la tarda.

.-Estàs contenta?, em diu.

.-Si, molt, (contesto no massa convençuda de que el regal sigui només per mi).

Miro la meva estimada aspiradora. Penso en els anys i anys que fa que nosaltres dues si que hem col.laborat a tenir la casa el mes neta possible, m'emociono, deixo caure un llagrimeig (sobre l'aspiradora, es clar), i l'hi faig saber que ella, també te dret a la prejubilació....

Em sembla que m'ha somrigut.....imaginacions meves, es clar!.

4 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Hahaha! Ja ens explicaras com va...

els homes se les pensen totes, netejar per ells és com per nosaltres arreglar un transistor vell, estem convençudes que no cal i no serveix per res!

Garbí24 ha dit...

no sap res el teu home......quin crack....ja explicaras com et va, potser faig el mateix

Solsolet ha dit...

molta sort! jejeje
veus jo no tic aquests problemes ;)

Esteve Muntada Molas ha dit...

Si necessites algú que vulgui adoptar la teva vella aspiradora, pensa en mi.
I sóc un home!... crec.