dimecres, 22 d’agost del 2012

Nines de porcellana


He llegit el post de l’Agnès Setrill sobre una nina de porcellana que li varen regalar.

I m’ha fet recordar un viatge a França l’Agost del 2010. Vàrem visitar un poble molt petit, prop de Nevers, a la riba del riu Allier. Un poble molt curiós, on totes les cases son propietat del senyor del castell i tothom que hi viu, paga lloguer i no es poden comprar.

Tot plegat, tenia l’encant dels pobles francesos que guarden un regust a temps passats, i una convivència forçosa amb la modernitat. 

Un poble, on un gat negre d’argila, foragitaba des d’una teulada, l’esperit no desitjat d’un altre gat trapella que va morir dintre aquelles parets.

Un poble, on encara recorden els antics pescadors de riu i les seves supersticions, ara que, malauradament, el riu ja no porta prou cabal per continuar guanyant-se la vida amb la pesca.

A l’entrada del Castell, un rètol que avisa de que allò es una propietat privada.

I a les finestres del que varem imaginar  que era la casa del guarda; les nines!.



Tenien un “no se que” inquietant. Eren boniques però .....misterioses. Ens miraven  fixament, sense parpellejar, l’una al costat de l’altre, unes en una finestra, d’altres en una altre. Totes silencioses i immòbils.

Aquella nit, les vaig somiar.