dimarts, 31 de març del 2009

Risoteràpia


El col·lectiu Som Dones de Taradell, farem un curs de Risoteràpia o Teràpia del Riure. Començarà el 22 d'Abril i tindrà una freqüència d'una hora setmanal, durant 8 setmanes.
Si te èxit, potser mirarem de fer.ne un altre mes endavant. La monitora, ens demana un màxim de 20 a 25 persones per poder garantir la bona qualitat de les sessions.
Jo soc una entusiasta del riure!.
Sortosament, tinc facilitat per riure molt i moltes vegades. Soc de les que ploren de riure.
Em cauen unes llàgrimes com taronges. No em costa gens ni mica. Si en alguna ocasió m'ha costat o no ho he aconseguit, ha sigut perquè en aquell moment, tenia problemes de salud, familiars o de la mena que fossin, però normalment, ric amb molta facilitat.
I es veu que està científicament comprovat els múltiples beneficis del riure.
Rejoveneix, elimina estrès, tensions, ansietat, depressió, colesterol, aprima, combat l'insomni i el dolor, els problemes cardiovasculars i respiratoris.
Ens aporta: Acceptació, comprensió, alegria, relaxació, obre els nostres sentits, ens ajuda a transformar les nostres pautes mentals.
Mentre riem, alliberem gran quantitat d'endorfines, responsables en gran part de la sensació de benestar.
Després d'una sessió de risoteràpia, es inevitable sentir.se alegre, vital, optimista, enèrgic, i un munt de sentiments positius.
Sembla mentida com un mètode tant senzill com el riure, pot aportar.nos tant.
El riure es Màgia, es Alquímia, es.....la millor medicina !.

dilluns, 30 de març del 2009

mestressa de casa


La meva filla (de baixa maternal), està fent de mestressa de casa a jornada completa. Es la primera vegada que l'hi toca aquest engrescador, tediós, exasperant, repetitiu, i ineludible rol en la seva vida.
De l'època d'estudiant, va passar a l'etapa professional i un cop casada, com la immensa majoria de les noies de la seva generació, ha de compaginar les tasques de la llar amb la feina fora de casa.
Ara però, teòricament te "tot el temps del mon" per ella, la casa i la menuda.
I es dona compte de la complexitat de fer "de maruja".
Del de pressa que passen les hores quan s'han de tocar tots els instruments de l'orquestra i a sobre, també se la ha de dirigir!.
-No s'acaba mai mare.- Rento la roba, estenc i planxo i tot seguit el cossi es ple de nou!. Exasperant!.
-Programo els àpats, faig la compra, cuino i......Com es possible que la nevera i el rebost es buidin tant de pressa?.
-Passo l'aspiradora, la fregona i trec la pols. I al cap d'unes hores, si han vingut visites, si ha plogut o si (tant es el que sigui que passi), ja hi haig de tornar. No dura gens!.
El llit, els banys, els vidres, la pols, la planxa, la cuina, la compra, les gestions (tintorería, pediatre, ITV del cotxe, correus, modista, perruqueria, massatge, esteticista, ordinador.....).
No tinc temps de res!.
Sembla mentida però la feina de les mestresses de casa, es de les mes absorbents.
I jo, que vaig deixar la meva professió per fer de "maruja", amb el pas dels anys (més de 30), faig el meu particular balanç.
Moltes vegades he enyorat treballar fora de casa. Peró tal i com han anat les coses, no hauria estat possible en el meu cas. Nens, avis i freqüents canvis de població.
I no m'he penedit mai de ser una "mestressa de casa" perquè he tingut satisfaccions en escreix!.
I entre fregones, fogons i draps, també hi ha d'haver temps per els llibres, la música, la pintura, la poesia i qualsevol cosa que ens alimenti l'ànima.
Només cal trobar-lo!.

dijous, 26 de març del 2009

Ens acostem a la igualtat per fi?.....


M'ha cridat l'atenció i per axó ho explico.
Es la primera vegada que em passa quelcom semblant.
M'agradaria saber de qui va ser la idea.
Que es una bona idea?. No ho se, que cadascú opini lliurament. A mi, si mes no, m'ha fet il·lusió constatar que algú pensa en nosaltres les dones.
I en un lloc tan íntim.
Que voleu que us digui?.
No es el mateix fer les teves necessitats de cara a una pared de rajoles brutes i escantonades, o de cara a una porta guixada amb un munt de noms, frases i exabruptes desagradables i impossible d'abstreure's a la seva lectura.
No senyor, no es el mateix.
Avui he esmorzat a un bar d'un polígon industrial on hi van diàriament moltes persones a les que els agrada "l'esmorzar de forquilla i ganivet".
Homes i dones (molts mes homes), treballadors, que comença'n la jornada omplint el pap amb generositat, per allò de que s'ha d'anar ben alimentat per encarar la feina.
Hi he esmorzat jo també.
Hi he anat al lavabo.
I he estat contenta de no haver de llegir noms enllaçats per cors travessats per fletxes de Cupido, ni paraules grolleres escrites a la porta.
He fet el "pipí" molt de gust.
Davant d'un exemplar masculí de primera divisió vestit (desvestit seria mes exacte) de llenyataire.
Ei noies!.....alguna de vosaltres vol l'adreça?.....

dimecres, 25 de març del 2009

Die Meistersinger von Nürnberg.....6 hores d'ópera!.


"Ara he acabat la composició de Die Meistersinger von Nürnberg: la tela està tota cosida, fins i tot els darrers nusos. És la meva "obra mestra", que comparteix amb "nosaltres" una naturalesa especial. Ho he vist ara clarament i vull fer-ho tan evident al món que els ulls es vegin obligats a fixar-s'hi"
Richard Wagner Carta a Lluís II de Baviera
(Tribschen, 7 de Març de 1867).

I si. Realment es una obra mestra. Peró es tan excessivament llarga que (amb tot el dolor del meu cor i dels meus glutis, malucs i zones adjacents), no vaig poder acabar d'escoltar-la tota sencera.

I en la meva ignorància pregunto: No es podria representar en dos dies?.

La obertura es magnífica. Realment una obra mestra i la vaig gaudir molt. La primera part va ser un plaer per els sentits.

La segona part, (hem sap molt de greu), vaig "trencar un son" i va consolar.me que els meus companys de llotja, fessin el mateix.

Veient que no aguantaríem fins al final, varem optar per anar a fer un "refrigeri" al mateix Liceu i després varem, marxar.

I pregunto: Hi ha algú que hagi vist aquesta òpera tota sencera i el mateix dia?.

Ah Wagner!.

Una òpera que te sens dubte un text i unes notes d'una lliçó magistral !!.



















tota sencera?.

dijous, 19 de març del 2009

Ja es Primavera !....

I apa!. Els del Corte Inglés, tan llestos ells, tan oportunistes ells, tan espavilats a l'hora de fer eslògans publicitaris, doncs va i s'apropien de la senyoreta Primavera com si fos d'us exclusiu de la seva marca.

Doncs no.
La senyoreta Primavera, es dels soferts i sofertes al·lèrgics a les diferents maniferstacions de la mare Natura en forma de minúscul polsim que es l'encarregat de la polinització del regne vegetal tan esplèndid en aquesta época.

Els boscos estàn que petan de verdor.

Els jardins, comencen a estar florits i va en augment la quantitat i varietat de flors de tots colors.

Les vores dels rius també son un esclat de vida.
I els nassos dels pobres humans susceptibles de respirar polen i mes polen, també "floreixan" amb la primavera.

Ulls i nassos vermells i plorosos.

Que hi farem!. Es el "peatge" a pagar per tanta abundància.

I jo hem vull queixar: No a l'eslogan del "Corte Inglés". No a l'us de la Primavera com a marca de fàbrica.
Jo anyoro l'eslogan en majúscules.
El que m'ha fet mes il.lusió de tots els haguts i per haber.
El del "Corte Inglés" dépoques passades........
El que ens deia:

"Tu eres la inspiración del Corte Inglés"

Ah!. Quins temps!.

Per favor senyors publicitaris......vull tornar a ser un cop més....

"La inspiración del Corte Inglés"!!.

dimarts, 17 de març del 2009

A dormir.....


Estic llegint un llibre o millor dit, un manual del doctor Estivill (el mag de la son).
I em pregunto: On era " l'oracle de Morfeo" quan els meus fills eren petits?.
El cert es, que m'estic qüestionant moltes coses respecta a com afrontar la falta de son dels mes menuts.
O millor dit, el "no saber dormir" d'una tirada tota una nit sencera.
I veig que en el seu moment vaig cometre molts errors segons l'insigne doctor.
I que els continuo cometen amb les meves netes.
No es poden agombolar els infants.
Han de dormir absolutament a les fosques.
Res de braços ni posar.los al llit dels pares.
........
Ei!. Confesso que, a pesar d'haver estat una mare que ha perdut infinitat d'hores de son fent el que el doctor Estivill diu que no s'ha de fer mai, actualment soc una àvia en ple procés de reconversió.
Acabaré de llegir aviat aquest "llibret-manual" del bon dormir i subratllaré tot una sèrie de recomanacions i consells que m'han semblat d'allò mes encertades i lògiques.
Com no s'hem varen ocórrer en el seu moment?. Si son "de calaix".
En fi, veurem si les recomanacions del doctor Estivill, a la pràctica, son tan efectives com sembla.
Bona nit.
Tinc ssssooooonnnnnn.....

diumenge, 15 de març del 2009

Hortènsies




Tinc tres mates d'hortènsia plantades al jardí des de fa ja quatre temporades. I han anat creixent d'una manera espectacular fins a fer.se enormes com es fa aquest tipus de planta, i les flors son grosses com plats, o millor, com uns globus d'un color rosa fort. Crec que en el mon vegetal, les hortènsies, deuen ser com en el mon humà aquestes matrones grosses, rodones i amb les galtes rosades i els llavis vermells.
Perquè tenen una presencia majestuosa i imponent. De "matrones florals".
Ara encara no. De moment, només en els llargs troncs, comencen a sortir tímidament uns petits poms de fulles verdes.
Peró es el preludi. Com un concert, apunten les primeres notes de la partitura i a mesura que avancin els dies i el sol sigui mes càlid i les nits i les matinades siguin mes suaus, el concert anirà arribant al seu punt àlgid i llavors les hortènsies del meu jardí, faran el seu particular "allegro" amb tota la plenitud.
Per alegria de la munió de cargols que vindran a tastar les seves tendres fulles.













Posted by Picasa

dijous, 12 de març del 2009

Taradell no vol ....... volar!.


Quina llàstima.
Els meus convilatans, han dit NO majoritàriament al aeroport corporatiu que es vol construir en algun indret de Catalunya i que sembla que la plana de Vic reuneix unes condicions òptimes en els termes de Taradell, Mont-rodon, Centelles.....
No pretenc entrar en discussió sobre la conveniència o no del aeroport al municipi de Taradell.
Ni discutir.ne l'impacte ambiental.
Ni els llocs de treball que es deixaran de crear ara que fa tanta falta.
Ni el que deixarà de percebre l'ajuntament per l'aterratge de les naus.
Ni el soroll.
Ni...... res de tot això.
Ja s'ha parlat, discutit i polemitzat abastament!.
No.
Jo només vull dir que personalment em sap greu.
Perquè m'agrada el mon de l'aviació. M'agrada volar. M'agrada veure'ls enlairar.se i aterrar. M'agraden molt mes que els cotxes que: potser no fan soroll?, potser no contaminen?, potser les carreteres no tenen impacte mediambiental?, potser no son perillosos?.
I ningú no els qüestiona, de cap manera!. Formen part del progrés..... només faltaria!.
Doncs jo soc una convençuda de que el futur de les comunicacions, passa per el cel.
Agradi o no agradi.
I a més, m'agraden molt els avions.....molt mes que els cotxes!.

diumenge, 1 de març del 2009

Dies de Carnaval


Aquests dies, poques son les poblacions que no celebrin el Carnaval amb la desfilada de carrosses, comparses, disfresses, música i xaranga.

I ahir, va ser el torn de Taradell.

I varem sortir a veure les disfresses i a gaudir aquesta festa precursora de la Setmana Santa. Com sempre (des que es torna a celebrar), una munió de criatures, gent jove, i no tant jove, ballaven al compàs de la música amb les seves disfresses, algunes de mes imaginatives que altres, i alguns amb mes traça que altres. Com en totes les "rues" de cada un dels pobles i ciutats on es celebren.

I jo, em reafirmo amb el comentari que any rera any, repeteixo als qui m'acompanyen i que ja estan farts de sentir.me dir el mateix:

No m'agradaria disfressar-me. No m'ha cridat mai l'atenció posar-me una disfressa.

Peró confesso que no es ben be veritat aquesta afirmació meva.

Si que m'agradaria participar del Carnaval........a Venècia!!.

Quina meravella de màscares i vestits espectaculars.

Aquest Carnaval si.

No se ben be si es per el misteri de les cares a cobert de les mirades alienes darrera les màscares, o per l'encant tant especial de la ciutat dels canals, però aquí si que voldria disfressar-me.

Perquè son autèntiques obres d'art i tenen una elegància i una riquesa espectaculars.

Ja ho tinc decidit.

Formarà part d'un altre dels meus projectes a realitzar algun dia......

Aniré al Carnaval de Venècia!!!.

(Em permeteu que somiï una mica oi?).