dimecres, 30 de juliol del 2008

Pintura


Deso la paleta els colors i els pinzells fins el setembre.
Faig un repàs dels anys que porto anant a l,estudi de pintura amb en Ferran i repasso mentalment els llocs on he viatjat i conegut la seva llum particular a traves de les teles i els colors..
Venècia primer, el gran canal i Ntra. Sra. De la Salutte.
En segon lloc, a la plaça major de Vic. Esplèndida i acollidora.
Immediatament desprès, a la Toscana, a un camp de gira-sols d,un groc intens.
El proper destí, Cadaquès. Inconfusible el seu mar i la silueta de la seva església.
Avui i de moment el meu últim destí “tour-pictoric”, el llac de Banyoles.
A la tornada, m,espera un fons marí ple de peixos de colors, de coralls i d,algues….amb arpillera i relleus. Veurem que en surt.
Fins llavors. Bon estiu!.

dimarts, 29 de juliol del 2008

Vagàncies.


Vagàncies!!!!.

Si, si, ho he escrit bé. Son les “vagàncies” de milions de persones, les mal anomenades vacances (etimològicament desconec el seu origen) perquè habitualment son dies dedicats a axó, a fer el mandra, vaguejar i poca cosa mes.
Exceptuant (axó sí), els que som amants de l’aventura controlada per aquets mons de Deu, i pretenem conquerir les terres d.Asterix i d.Obelix de manera pacífica . Prometem tastar les “pocions màgiques” de la Bretanya i de la Normandía i si ens tornem irreductibles….bona senyal !. A la tornada proposarem canviar la “ratafia” per els caldos de la pàtria Gàl·lica com a beguda nacional catalana.
Ja us en farem cinc cèntims. Pensem “pernoctar” en poblets de l’interior que ofereixen als auto-caravanistes, una o dues nits com a màxim en finques particulars de gent de la regió.
Per els que opteu per fer el “gos”…..Bones vacances!.
Per els que instal·lats en un hotel o en un càmping, gaudireu de “sol i platja”…..Bones vacances!.
Per els que amb la motxilla a l’esquena anireu a fer vida sana a les muntanyes d’arreu…..Bones vacances!.
Per els sacrificats usuaris dels aeroports al mes d’agost…..Bones vacances!
Per els que us quedareu a les semidesèrtiques ciutats …..Bones vacances!.
I per tots aquells que us haureu de conformar en deixar-les per la tardor, els que no en podeu fer, i sobretot per els que no en feu precisament perquè les fan els altres i esteu servint-nos aquell gelat, aquella cervesa que deixa la gerra “entelada” per el fred, que netegeu els càmpings, hotels, “xiringuitos” i terrasses…..Bon estiu i gràcies !.
Una abraçada especial per la caixera del “súper” del càmping on he estat aquest cap de setmana, perquè ha hagut d’aguantar una colla d’estúpids prepotents i ho ha fet amb una gràcia i una paciència cobejables. Ah!. Aquesta noia, es universitària, parla tres idiomes i viu a Córdova. Les seves vacances son per fer uns “calerons” que l’ajudaran a tirar endavant la seva carrera perquè ja se sap, en aquest país, és mes complicat i mes costós fer-se amb una bona formació, que fer el “vago”.
Fins a la tornada i bon estiu a tothom.

dimecres, 23 de juliol del 2008

Els plaers de l,estiu


A l,estiu, viatges, lectura i sobretaules.

Quina meravella!. Ni em recordo que tinc televisor a casa.
Estic dedicant el meu temps de lleure a escriure, pintar, planejar un viatge amb l,autocaravana (la nostra caseta dels cargols), prendre un refresc a la terrassa i a les bones converses amb els amics.
Fantàstic!. Això és vida i el demés son punyetes.
Es clar que no tot son bons moments i també de tant en tant, alguna mala estona toca passar peró vaja, es trampeja tan bé com es pot i…endavant.
Aquestes vacances i després de tornar del viatge que preparem a la Bretanya, començaré el meu primer quadre amb acrílic. Estic acabant un oli de un recó del llac de Banyoles que és un encàrrec i ja tinc ganes de poder entregar-lo i això que tot i que el vaig començar una mica per força, darrerament i ja en la recta final,.estic gaudint molt pintant.
En quant a llibres, he començat “Todo bajo el cielo” de Matilde Asensi (no en puc dir rés encara) i rellegeixo per ensima vegada “El petit príncep”, una meravella.
Dels amics, ahir varem sopar am l, Andreu i la Isabel a casa seva. Uns amfitrions fantàstics i una bona conversa, massa curta perquè les hores en bona companyia passen massa aviat i ja se sap, els avis i les iaies a dormir com els infants….
Avui a dinar amb la Carmita . Una amiga en majúscules.
La Carmita es una dona gran segons el seu DNI i jove, molt jove segons tots els que coneixem el seu caràcter alegre, vital, optimista.
Feia molts dies (massa), que teníem pendent passar una tarda juntes parlant davant un got de cafè amb gel que és el que toca amb la calor. Una beguda que tonifiqui que refresqui i que es pugui beure a glopets, sense pressa.
Hem dinat , rigut i parlat fins al llindar de la fi de la tarda.
Quedem per un altre dia ben aviat, abans que acabi l,estiu.
Continuarem la conversa que no acabarem mai perquè sempre, sempre, tindrem coses a compartir.
Fins aviat Carmita.

dimarts, 22 de juliol del 2008

Seguretat vial ?.


Tenim pensat comprar.nos un cotxe nou. Hem dedicat una tarda sencera a visitar concessionaris , carregar.nos de catàlegs i discutir quin color ens agrada més a tots dos, perquè a partir de l.any vinent, serà l.ùnic “turisme” que hi haurà a casa. Per viatjar, treurem la “caseta dels cargols” i per l.estiu la moto grossa i….anar fent.
Un cop a casa i després d.haber “pait” una mica el doll d.informació tècnica, les prestacions del model de cotxe que ens agrada (un altre cop a tots dos), els EXTRES, que no s.acababen mai ni mai i tot era un “suma i segueix” en la pantalla del ordinador del venedor “torturador” del concessionari: “Es que ho tenim tot informatitzat saben?.L.ordinador està conectat amb fàbrica i ells tindràn noticia puntual dels extres que vostés volen, del model de cotxe, la tapicerìa, les llantes, els bla, bla, bla……”
I jo que veient quines prestacions es tipifiquen com a “extres”, vaig acumulant una “mala llet” important.
Vegeu:
Es un extra: Que un sensor ens avisi en el moment d.aparcar, que darrera nostre, en un punt que no podem veure, pot estar creuant una criatura. Aixo sí, petita perqué si no ja la veurìem.
Es un extra: Que els retrovisors, ens permetin veure la famosa “zona cega” que hi ha a tots els cotxes i que has de tenir en compte en el moment de fer un avançament, recordant esperar uns segons a iniciar la maniobra, per si de càs, en aquell precis moment, t.estigués avançant algú.
Es un extra: Que un dispositiu frontal, t.impedeixi acostar.te al cotxe que circula devant teu, a menys dels 50m. de seguretat. Ja pots apretar l.accelerador que….nassos!.
Es un extra: Que un cop la llum natural minva (perquè sencillament es fà fosc o perquè un núvol torracollons es posa devant el sol i comença a ploure), les llums del cotxe s.encenen de manera automàtica. Ah, si entres en un tunel tambè s.encenen, i s.apaguen quan en surts.
I així…..extres i mès extres.
I la meva “emprenyada”.
Amb les possibilitats tecnológiques actuals, i l.alta sinistralitat a les carreteres, la falta de civisme de molts conductors, l.estat en que molta gent es posa devant el volant havent.se posat qualsevol “merda” entre pit i esquena, etc, etc,etc….
Perquè no surten obligatoriament de fàbrica TOTS els cotxes amb aquestes mesures de seguretat incorporades?.
Es un tema de “costos”?. No em val l.excusa dels diners. Parlem de vides humanes. Parlem d.un cost en persones mortes o greument ferides de per vida. Parlem de pares, mares, fills…..els nostres, els vostres !.
Ho sento si no hi esteu d.acord.
Jo ho tinc molt clar: La seguretat no pot ser un “extra”, ha de ser una realitat en tots els vehicles de totes les games mès altes i mès baixes. Haurem d.esperar que els que decideixen i manen trovin una “ment privilegiada” que no vingui “de serie”?.
Per quan uns governants amb l.equipament complet?.
No es que volguem més seguretat a les carreteres, ès que l.EXIGIM.

diumenge, 20 de juliol del 2008

He salvat un globus...apa!.


He salvat un globus…apa!.


Les mames i les iaies, som fetes d.una pasta especial al menys la majoría, hi ha excepcions es clar, peró el gros del col.lectiu de mames i iaies que conec, tenim uns trets molt concrets en comú., a saber:
Guardem al menys una dent de llet dels nostres fills.
Una bosseta de confits del bateig i algun dels recordatoris de la 1ª comunió.
Els primers dibuixos (en abstracte) dels primers dies d,escola.
Les “corones” de cartró dels aniversaris.
Les primeres cartes als Reis amb una cal.ligrafía inintel.ligible.
Les disfresses de paper machè.
Les agendes escolars.
Els treballs d.escola da la classe de plàstica, els dibuixos amb la tècnica “puntillista”, els sendrers de fang, els possa llàpis…i tot el que ens permeti aquell armariet dels records que no serviràn mai per a res, peró que serveixen per recordar….tants moments!.
Les espelmes dels aniversaris….
I vet ho aquì, que ahir varen quedar escampats per tota la sala, tot de globus amb carones de conillets de colors, resultat de la festassa que varen organitzar els papes de la Xènia per cel.lebrar el seu primer any.
I la mare, pregunta: que en fem dels globus?. Està dient “on guardem els globus del primer aniverssari de la meva petita, que els vull de record?”.
I el pare: Rebentar.los vés, que en vols fer si no ¿.
I tot seguit i en contra de les protestes de la seva dona, emprèn una caçera contra les carones de conillets de colors.
“Globicida”!!.
La iaia peró, aprofitant els “pim, pam, pum” de la desaforada caçera de globus, agafa un conillet de color rosa (que l.amor s.hi posa), i l.amaga a la cuina que es un lloc on els globus i similars no solen entrar per alló del perill del foc, i el salva de convertir.se en un munt de trocets de color rosa sense cap identitat, ell que fins llavors, havìa estat un dels animadors d.infants i de grans, de la primera festa del primer any de la primera neta de la iaia Carme que soc jo…..uf!. M.he quedat sense alè.
Doncs no. El col.lectiu de globus de colors, tè un sobrevivent. Desfarè el nus, l.hi treurè l.aire de dintre i el guardarè en l.armariet dels records a dins de la capseta de la primera dent de llet del pare de la Xènia.
I ara, a cantar tots: Globus d.aniverssari, inflats o desinflats, mai sereu oblidats, la,la,la…

dijous, 17 de juliol del 2008

Per els papes de la Xènia


A vosaltres també, moltes felicitats!.

Un prec:

Feu d.aquesta "menudesa", una persona amb els valors que vosaltres teniu que son molts. Aquest món necessita persones així.

Un consell:

Sou el referent que tè la vostra filla de tot el que l.envolta. Sou el seu mirall....que hi vegi amor, respecte i complicitat entre vosaltres.

Un suggeriment:

Que hi hagi pastís d.aniversari per els avis.....I FESTA GROSSA!!.

Fins a sempre fills.

PER MOLTS ANYS XÈNIA !!!!!.


Avui ès el teu primer aniversari.

He vist el teu nom desfilant per la pantalla del televisor al ritme del : "anys i anys, per molts anys...."
El meu cap avui repetirà constantment aquesta tonada....el meu cor, ès amb tu per sempre petitona.

dimecres, 9 de juliol del 2008

En Mohamed, la Loubna i....la piscina.


Com es pot pretendre que dos nens treballin amb aquesta calor i veient una piscina temptadora a travès dels vidres?.

Doncs, no queda mès remei que arribar a un acord. Un pacte. I aixó ès el que hem fet aquesta setmana.

Dilluns treballem les dues hores pactades. Lectura , gramàtica, "mates", bocabulari, unitats, decenes,centenes....

Dimecres tambè dediquem les dues hores als cuaderns que ens ha proporcionat l'escola i no perdem el temps. Cal aprofitar.lo que l'estiu ès molt curt i el proper curs el tenim a la cantonada.

I divendres?....Ah!. Divendres PISCINA.

Ha sigut una bona pensada. Esperan el divendres amb "candeletes" i al mateix temps, estàn treballant de valent perquè ja saben que si no es treballa, no hi haurà festa el divendres i el bany a la piscina s'haurà d'esperar a la setmana següent.

La Loubna vol un banyador rosa i el Mohamed, vermell. Aprofitarem les rebaixes que ja han començat.

Avui hem demanat el permís a la mare i ens ha donat l'Ok. Es veu una dona maca. L'hi vull proposar de continuar veient.nos ella i jo durant l'hivern per anar practicant el català i per no perdre el contacte sobretot amb la Loubna. Aquesta nena tè un potencial enòrme i no ho dic jo, ho diuen les seves tutores. Es molt llesta!.

No es pot deixar que una menuda tan intel.ligent, perdi "pistonada" i veig que els pares ho tenen clar. Aquests nens i nenes son el nostre futur. Arrivarà lluny la petita Loubna, segur!.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Boig per tu


Els meus tres minuts de glória.....Tres !.

La cançó més emblemàtica de Sau.

La nit de divendres al karaoke del camping.

Primer canta un dels animadors del camping, un noi anglés que engresca al public. Canta "Hey jud" acompanyat d'un petit de 5 anys que es una preciositat.

A continuació, una senyora ens obsequía amb una selecció de "Perales" que fa venir son, si hagués vingut en Perales en persona, hauría estat tota una altra cosa....al menys per els amants de les balades i similars.

Un noi que canta cançons d'en Sabina, molt be per cert, avui no es decideix. Potser no en te ganes o potser no vol deixar la senyora de les balades en evidéncia.

I llavors, apareix la Nuria, una nena de 9 anys filla d'un amic nostre amb la pregunta.

Algú m'acompanya a cantar?.

Va, per favor!. Papa...Xevi...Mireia...Josep...

No es decideix ningú per alló de la vergonya. Jo, com que fa temps que no en gasto (per aquestes coses vull dir), i com que m'agrada molt cantar i com que la Nuria és molt i molt insistent, demano el catàleg de les cançons del karaoke.

En català i la primera de la llista (per ordre alfabétic, suposo), el Boig per tu !.

M'agrada aquesta cançó i a la Nuria tembé.....doncs au, som.hi !.

A dalt de l'escenari ensenyarem a aquets "guiris" comb sona una cançó catalana de qualitat.

Boig per tu.....

La Nuria i jo ens mirem de reüll i cantem felices.

Gràcies petita!. Per tu he gaudit d'una bona estona.....els nostres tres minuts de glória dalt de l'escenari d'un karaoke en un camping.

Repetirem?...segur que sí.